Facilitat. Immediatesa. Quan hi ha una crisi vital la resposta ha de ser molt ràpida. Són les premisses amb què treballen els voluntaris del Telèfon de Prevenció del Suïcidi (900 92 55 55), que es va posar en marxa l’agost del 2020. Voluntaris que aquests mesos han percebut un repunt de trucades de persones joves. Per aquest motiu ja es treballa en la posada en funcionament d’una línia de WhatsApp de cara al setembre: “Alguns joves se’ns escapen perquè això de la trucada ja ho veuen molt obsolet. Ells es comuniquen per altres vies”.
L’Enric Armengou és voluntari del Telèfon de Prevenció del Suïcidi. També és psiquiatra i, tot i que a priori es podria pensar que la seva experiència és un grau a l’hora d’atendre el telèfon, ell assegura que “és totalment diferent. La persona s’obre a un nivell molt diferent a com ho fa a la teràpia. Se sent menys pressionada”. Un altre factor diferent és el temps: “A la consulta li dediques un temps limitat. En canvi jo he atès trucades de 15 minuts i d’altres de quatre hores”.
Un percentatge elevat de les trucades que rep el Telèfon de Prevenció del Suïcidi és de persones menors de 29 anys: “El jove és més impulsiu, però també més noble. La conversa és més franca, més directa. Arribes més fàcilment al dolor que hi ha. Amb la gent més gran hi ha més complexitat de vida”.
“Amb la pandèmia han caigut els sistemes de compensació”
El repunt de les temptatives de suïcidi entre els joves, que en el darrer any ha estat d’un 27 % a Catalunya, s’explica, en part, segons Armengou, perquè la pandèmia ha fet caure els sistemes de compensació. “Abans podies tenir un dia dolent, sentir-te molt frustrat, però anaves de festa, veies els amics, parlaves i potser t’emborratxaves i el moment de crisi passava”. Per la pandèmia, els joves també han perdut el contacte amb els avis “que en molts casos són referents per als nois i noies. Potser no s’entenen amb els pares però sí que troben consol en els seus avis. I això aquest any no ho han tingut”, afegeix.
“Hem de donar transcendència a les trucades. Si et truca és perquè no vol morir”
Quan algú truca al Telèfon de Prevenció del Suïcidi “és perquè li passa quelcom terrible amb un patiment insofrible”, detalla Armengou. El voluntari i psiquiatra alerta que moltes vegades et podria sortir la vena paternalista i treure importància al que li passa al jove que truca: “Però s’ha de fer tot el contrari. Hem d’intentar entendre el patiment, no la resposta que es dona a aquest patiment. El desig de morir és per resoldre l’angoixa. Si et truca és perquè no vol morir. En la trucada hi veu una solució”.
Per això és tan important la feina dels voluntaris. “La clau de la trucada és la connexió emocional. L’objectiu és salvar vides, acompanyar la persona que truca fins que arribem a un lloc segur”. Armengou recorda el cas d’una jove que va trucar des de casa dient que s’havia pres pastilles perquè l’havia deixat la parella. A l’habitació del costat hi havia la mare, que no en sabia res. El voluntari va aconseguir que la noia reunís la força suficient per parlar amb la mare i explicar-li el que acabava de fer. “Aquesta noia difícilment hauria trucat al 112 o a un psiquiatra”. El Telèfon de Prevenció del Suïcidi la va salvar.
