La reurbanització de l’entorn del carrer de Garcilaso, a la Sagrera, ha inclòs la tornada de la font de Can Gaig. L’ornament es va retirar el 2001 i tots aquests anys ha estat guardada en tres parts en un magatzem municipal.

Abans de destapar-la, la font de Can Gaig ha passat per un procés de rehabilitació. Segons Rudi Ranesi, restaurador d’Arcovaleno Restauro, encarregat de fer-la, el primer pas ha estat eliminar els materials aliens i fer una neteja superficial de crostes. Aquesta part es va fer al magatzem i, després, s’ha continuat amb la rehabilitació a l’emplaçament actual.

Reconstrucció dels volums

La rehabilitació s’ha basat en el principi de respectar els materials originals i fer la mínima intervenció. “Resseguint les formes hem pogut reconstruir els volums i mantenir-los de forma neutra, sense anar al detall”, explica el restaurador Rudi Ranesi.

Les integracions s’han fet amb morter fet de calç, sorra i pols de pedres de colors perquè les zones noves s’assemblin a la pedra de Montjuïc, material del qual està feta la font.

Font de Can Gaig abans de ser restaurada. Imatge cedida per Arcovaleno Restauro

20 anys en un magatzem

La font de Can Gaig, figura emblemàtica del barri, va retornar a principi d’abril a la Sagrera. L’ornament es troba situat al carrer de Garcilaso, entre el carrer Gran de la Sagrera i Berenguer de Palou, un emplaçament molt proper al lloc original. Però, fins llavors, ha estat guardada a sobre de palets en un magatzem municipal a Canyelles. Al magatzem estava dividida en tres parts.

El 2001 es va retirar de la cruïlla del carrer Gran de la Sagrera amb el carrer de Garcilaso perquè es trobava afectada per les obres del Pla Sant Andreu – la Sagrera. La font de Can Gaig ha retornat després que s’hagi fet la reurbanització de l’entorn de la Sagrera.

Una font de mitjans s. XIX

La font de Can Gaig és una font de pedra dissenyada per l’arquitecte barceloní Antoni Rovira i Trias, que anys més tard es va encarregar d’urbanitzar l’Eixample, i data del 1865. La font, propera al rec Comtal, va ser durant anys un punt de trobada per als veïns.

El nom de la font prové de Josep Gaig i March, propietari del terreny i de la casa que era a tocar de la font. L’aigua provenia d’una mina privada i més endavant es va connectar a la xarxa d’aigües de Montcada.