La població dels barris de rendes més altes té més confiança cap a les institucions polítiques i cap als gestors de la pandèmia que no pas els barris més populars, segons apunten alguns sociòlegs. El motiu és que han viscut amb més desprotecció la crisi sanitària, i “això fa que creguin menys en la gestió sanitària i no s’afanyin tant a vacunar-se“, explica Ferran Giménez, professor de sociologia de la UOC.
Vacunar-se no és una prioritat, si has interioritzat aquest risc com una part de la teva quotidianitat
Aquesta és una de les explicacions per la qual la vacunació no avança al mateix ritme a Barcelona. “Molts àmbits laborals han pogut crear un ambient segur i més protector, però els barris amb sectors més precaritzats no ho han tingut. Si tu estàs constantment en una condició molt precària i no has pogut deixar de treballar perquè depenies d’això, vacunar-se no és una prioritat, perquè ja has interioritzat aquest risc com una part de la teva quotidianitat“, conclou Giménez.
Tot i així, al Raval, amb un dels índexs més baixos de vacunació amb la pauta completa, molta gent explica com ha fet mans i mànigues per poder-se vacunar al més aviat possible, des dels qui han hagut de demanar festa a la feina per poder acudir a la cita de vacunació, fins als que han hagut de fer reiterats intents per aconseguir cita en un centre proper.
L’edat, un factor cultural en l’accés a la informació
Un altre factor a tenir en compte és l’edat, ja que en el tram en què s’ha detectat més diferència de vacunació segons els barris és la de 50 a 59 anys. Giménez apunta que “aquesta franja segurament sí que té una percepció de risc més alt que una persona més jove. El factor que pot explicar la diferència és de caire cultural: a quin tipus d’accés d’informació han tingut, com l’han interpretat i quina confiança té en la ciència“.
També alerten que cal evitar discursos simplistes i que facin sentir-se culpables determinats grups de població.
