Segons dades del programa Codi Risc Suïcidi (CRS) de Catalunya, durant 2020 els episodis de conducta suïcida han augmentat un 27,1 % entre infants i adolescents. Els experts apunten que amb la pandèmia han aparegut més factors de vulnerabilitat emocional i d’estrès que poden afectar aquest tipus de conductes. De fet, un exemple d’això és que les trucades al Telèfon de l’Esperança s’han disparat un 77 %.
El director del Pla de Salut Mental i Addiccions, Jordi Blanch, explica que aquestes dades no impliquen necessàriament una voluntat real de suïcidi, sinó que en alguns casos les conductes autolesives són un símptoma de patiment emocional. L’època de l’any en què s’han concentrat més casos ha coincidit amb l’inici del curs escolar, quan els joves han patit més estrès emocional.
En aquest sentit, la psicòloga adjunta del programa de Prevenció al Suïcidi de l’Hospital de Sant Pau, Thaïs Tiana, comenta que han detectat més persones amb “desesperança i dificultats per veure la llum en un futur proper”.
Hi ha més factors de vulnerabilitat emocional que en els propers mesos poden incrementar la probabilitat de que hi hagi temptatives de suïcidi.
En aquest sentit, Tiana insisteix que aquestes temptatives són “un risc per acabar consumant el suïcidi”. A Catalunya, la taxa de suïcidis és de 6,05 per cada 100.000 habitants, segons l’Anàlisi de la Mortalitat a Catalunya del 2018. El doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital vall d’Hebron, explica que el 90 % dels suïcidis són de persones amb una depressió greu.
Creixen els trastorns diagnosticats
Tot i aquestes dades, en l’àmbit global de la població, les temptatives de suïcidi han baixat un 4,7 % respecte al 2019. Blanch, atribueix aquesta davallada que molta gent ha optat per no anar a urgències per por a infectar-se i, per tant, algunes temptatives no s’han registrat. De fet, les consultes d’atenció a persones que comencen a patir trastorns de salut mental han caigut un 40 % respecte a l’any anterior, però han incrementat les persones diagnosticades amb ansietat, així com de trastorns de la conducta alimentària.
Trencar el tabú
La pandèmia també ha contribuït a un empitjorament dels pacients que ja tenien trastorns previs. Un exemple és el d’infants que tenien trastorns de neurodesenvolupament o de dèficit d’atenció, a qui les classes telemàtiques ha perjudicat molt. També persones amb depressió o ansietat que han tendit a recaure. Ramos-Quiroga fa una crida a trencar el tabús i que qualsevol persona que no estigui “forta emocionalment” demani ajuda.
Cal que la gent trenqui el tòpic; tenir depressió, ansietat extrema o estrès post-traumàtic no vol dir que siguis feble, vol dir que tens un trastorn que es pot abordar.
De fet es calcula que entre el 20 i 25 % de la població tindrà algun trastorn mental al llarg de la seva vida.
