Passen més hores al ras i caminen més per anar als serveis que continuen oberts. La disponibilitat de menjadors, dutxes o albergs per a persones sense llar s’ha reduït des de fa mesos i això està tenint efectes sobre les condicions de vida. Les restriccions per la pandèmia han forçat alguns d’aquests recursos a tancar temporalment, d’altres han limitat els horaris, els aforaments o han deixat de prestar servei presencial. “Les dificultats per accedir-hi generen ansietat i és el que més estem detectant entre els usuaris”, explica Carla Ramos, educadora social del “centre obert” que Arrels Fundació té al carrer de la Riereta, al Raval.
Sense un àpat calent
Un dels equipaments en què ha canviat més el servei són els menjadors públics municipals. Ara només ofereixen bosses amb menjar per emportar. Ja no són possibles els dinars de 40 o 50 persones entaulades, com els que freqüentava Juan Peña. “Es podia repetir plat, hi havia companys i feies amistats”, recorda, “ara tot és més fred, agafes la bossa i adeu”. També fred, literalment, és el dinar. El Juan s’ho emporta allà on viu (“poca cosa, un sostre i prou”, diu) i tal com li ho donen s’ho menja: no té microones ni res per escalfar-ho.
Un altre habitual del menjador que hi ha l’avinguda del Paral·lel és Josep Barroso. En el seu cas, com fan molts, se’n va a un parc a dinar i allà passa l’estona fins que torna a la tarda al centre d’Arrels, on passa unes quantes hores cada dia. Allà fa de voluntari Giorgio Ossola, que va dormir al carrer fins poc abans de la pandèmia. Va tenir sort de trobar un pis però per experiència sap que “menjar fred, si també fa fred, complica molt més les coses”.
Hora per dutxar-se d’aquí a una setmana
Mantenir la higiene és un altre dels inconvenients. Les dutxes que hi ha en centres públics han restringit l’activitat i ja no es donen hores amb la mateixa freqüència. “Abans hi podies anar d’un dia per l’altre”, afirma el Juan, “ara demanes dia i hora i poden trigar una setmana o 10 dies, que per a persones que dormen al carrer és molt”. Algunes entitats, com Arrels, sí que mantenen el servei amb regularitat.
L’accés a banys públics també és un problema, sobretot per a les dones que viuen al carrer. “A vegades no trobo lavabo, sobretot quan els bars estan tancats, com en les setmanes passades, i ho he de fer al carrer”, reconeix Júlia Zabala, que dorm al ras des de fa quatre anys.
Pendents de la wifi
Però el que més busquen ara mateix els usuaris d’Arrels és una altra necessitat: “Tenim més demanda per carregar el mòbil i accedir a la wifi o a un ordinador per entrar a internet”, explica Ramos. El motiu és que gairebé totes les gestions que abans feien presencialment ara les han de fer a distància. A la manca d’equips per fer-ho, sovint s’hi afegeix poca o nul·la informació sobre els recursos de què disposen per realitzar els tràmits. És un obstacle, segons Ramos, per a coses essencials com demanar hora al metge. Per al Giorgio, la cita prèvia ha complicat les coses perquè “el problema sobretot és aconseguir-la”, diu, “tot està saturat sempre!”.
L’exposició a més riscos, pel fet de passar més hores al carrer, o l’aïllament per la disminució de les relacions socials se sumen als efectes que estan tenint les restriccions per la pandèmia. L’arribada del fred posarà a prova la capacitat de compaginar l’assistència a aquestes persones amb les mesures de seguretat. De moment, l’Ajuntament ha anunciat que allotjarà en hotels i residències d’estudiants algunes de les persones que havien estat al pavelló de la Fira de forma provisional, una mesura que entitats socials van valorar al ‘bàsics’ de forma positiva.
