El president de Seat, Luca de Meo, considera que la xarxa semafòrica de Barcelona és “molt ineficient”. Se n’ha queixat a l’alcaldessa, Ada Colau, però diu que ella sempre li respon que “és perfecta”. Hem preguntat alguns conductors i majoritàriament s’acosten més a l’opinió del directiu que a la de l’alcaldessa.
La gimcana del semàfor
El conjunt de semàfors que creuen l’avinguda Meridiana en el punt en què s’uneix amb la de Rio de Janeiro són tota una gimcana per als vianants. Cronòmetre en mà, es tarda més de tres minuts a travessar els cinc passos de vianants que uneixen la vorera de Sant Andreu amb la de l’altra banda, al barri de la Prosperitat. Enmig de l’asfalt, illes de vorera que serveixen de refugi als vianants menys àgils.
Aprofitar l’onada verda
El carrer d’Aragó és per als conductors tot un desafiament gràcies a l’anomenada onada verda. Si el trànsit és fluid i amb una mica de sort, es pot avançar pel carrer enllaçant semàfors en verd fins més enllà de l’avinguda de Roma. Per això, tot i l’elevat volum de trànsit (gairebé 80.000 vehicles al dia), molts conductors la utilitzen per anar de punta a punta.
Un luxe per als vianants
Fins a un minut i 15 segons tenen els vianants que utilitzen el pas del carrer de Badajoz, a tocar de la Torre Glòries, per creuar de banda a banda. Un temps suficient per anar i tornar pel pas múltiples vegades, i que molts ciutadans que van a peu agraeixen en aquesta zona propera a la parada de metro de Glòries on conflueixen estudiants, oficinistes i turistes. En canvi, el temps per als cotxes és molt més reduït, de tot just 14 segons i això genera queixes entre els conductors.
El funcionament dels semàfors
La durada més habitual d’una fase semafòrica (el temps que està en verd, groc i vermell) és de 96 segons. Aquest temps varia segons els dies i les hores, a les nits i durant els caps de setmana es redueix a un interval d’entre 60 i 70 segons perquè hi ha menys mobilitat.
Les fases es poden alterar en funció de les necessitats. També es pot canviar el desfasament, que és el decalatge que hi ha entre el semàfors de cada cruïlla. Això provoca la coneguda com a onada verda. El desfasament s’altera si, per exemple, hi ha una incidència en una via principal, es modifica a les més properes per afavorir el trànsit.
També poden fer canviar de color els semàfors el transport públic i els Bombers. Els tramvies i els autobusos porten uns dispositius connectats als semàfors, de manera que es pot allarga el temps en verd per afavorir que acabin de passar. Pel que fa als Bombers, quan fan una sortida s’activa un sistema que fa que en un recorreguts prioritaris ja establerts, els semàfors es vagin posant en verd a mesura que van passant.
El 65 % dels semàfors de Barcelona estan adaptats per a persones cegues. Poden activar el senyal acústic amb un comandament, quan ho fan encenen el so al semàfors que tenen més a prop i el senyal es manté durant dues o tres fases, per a més seguretat.
