Fent servir el caminador o la cadira de rodes, l’Emma Joana pot moure’s de forma autònoma dins de casa o per l’escola. Són entorns adaptats a la seva mobilitat, reduïda a causa de l’espina bífida. Podria fer una vida equiparable a la de qualsevol infant de cinc anys com ella si no fos per una barrera que no es troben els altres: l’accés als parcs infantils.

“Sense rampes no hi ha inclusió”

“Quan anem a jugar, tot són escales”, explica la mare, la Noemí Font. Sense anar gaire lluny, al parc més pròxim a casa, els Jardins d’Antoni Puigvert. “Si es vol tirar pel tobogan, l’he de pujar jo i això em suposa un esforç“, que cada cop és més feixuc a mesura que l’Emma Joana va creixent. La primera reivindicació de la Noemí és molt concreta: perquè els infants com ella puguin accedir a les estructures de joc calen rampes. “Sense rampes els parcs no són accessibles, i sense accessibilitat no hi ha inclusió”.

La Noemí ha fet arribar aquesta denúncia a l’Ajuntament, amb qui s’ha reunit. També ha fet pública la reclamació a través de Twitter.

Però, segons diu, la resposta del consistori no es correspon amb la realitat. “D’alguns parcs en diuen accessibles, però si no fos perquè jo carrego la nena, ella no podria accedir enlloc“. Fonts municipals expliquen que s’està realitzant un “inventari en clau d’accessibilitat” dels espais infantils. S’està fent “de la mà de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat”, que ha redactat “un manual de parc accessible amb una àmplia participació de persones amb discapacitat, pares i mares també”.

Oreneta inaccessible

De fet, el Pla del joc que està desenvolupant el govern municipal preveu que, “com a molt tard l’any 2030, el 100 % de les àrees noves o renovades siguin accessibles i amb elements certificats com a inclusius”. La Noemí, però, és escèptica, tenint en compte el disseny d’un dels jocs singulars que s’han estrenat recentment, també al barri: l’Oreneta dels Jardins de la Indústria, que s’ha creat seguint aquests criteris. “L’esperàvem amb molta il·lusió”, explica, “i sí que té el terra de cautxú per facilitar la mobilitat, però l’Oreneta no té rampa”. Per a l’Emma Joana, és una atracció inaccessible sense ajuda.