Comparteixen indicadors econòmics i socials, com nivells de renda baixos o una densitat de població alta. I també coincideixen en la recepta que cal aplicar per revertir les desigualtats. Els barris que l’Ajuntament ha inclòs en l’ampliació del Pla de barris per al període 2021-2024 confien que la inversió extraordinària que suposa aquest programa es destini sobretot a millorar l’espai públic i a reprendre equipaments pendents de mandats anteriors. Però també reclamen més dotació econòmica per a polítiques que combatin l’atur, el fracàs escolar o els problemes d’habitatge.
“Havíem estat ignorats”
Els set barris que s’estrenen al pla són la Prosperitat, Verdum, Can Peguera, el Turó de la Peira, el Carmel, Can Baró i el Poble-sec. Des d’aquest últim, el portaveu de la Unió d’Associacions de Veïns, Sergi Gázquez, reivindica per al barri uns recursos que, segons diu, fins ara no havia rebut “tot i patir les càrregues d’infraestructures de ciutat, com el Port o la Fira”.”Ens sentíem oblidats”, assegura Gázquez, que assenyala com a prioritàries intervencions urbanístiques en el Parc del Mirador del Poble-sec o en els Jardins de les Tres Xemeneies.
Al Carmel, també la presidenta de l’associació de veïns, Montserrat Montero, creu que “ja era hora” que el barri rebés aquest impuls perquè la sensació és que, “tot i formar part de la ciutat, sembla que siguem un suburbi”. En aquest cas, l’eliminació d’obstacles, com ara pals de la llum, de les voreres estretes o l’execució d’escales mecàniques ja projectades són algunes de les necessitats. La principal, però, la ubica a l’espai on fa 15 anys es va produir l’esvoranc del Carmel. “Li diem la ‘plaça de la vergonya’ perquè encara no s’hi ha fet res”, explica Montero. Ara espera que s’hi construeixin els habitatges socials, el centre juvenil i el centre d’atenció per a la dona que reivindiquen els veïns.
Igual que el Carmel, la Prosperitat se situa en la part baixa del rànquing de la renda familiar a Barcelona: no arriben als 60 punts d’un índex en què 100 representa la mitjana de Barcelona. L’Albert Recio, de l’associació del barri, considera que la prioritat ha de ser detectar i tractar els problemes que es deriven d’aquest context econòmic perquè “sovint són situacions que no són visibles en el carrer”. També confia que la injecció econòmica desencalli la construcció d’un casal de joves nou, després de 10 anys en barracons provisionals.
