El transbord que uneix les estacions de metro de Passeig de Gràcia és un dels més detestats pels barcelonins. Les estacions de les línies 3 i 4 estan connectades pel passadís més llarg de la xarxa de metro de Barcelona: fa 250 metres i es tarda poc menys de cinc minuts a recórrer-lo d’andana a andana. Saps per què és tan llarg?

Un obstacle entre les estacions de l’L3 i l’L4 impedeix fer-ne la connexió de forma directa. La primera línia a arribar a Passeig de Gràcia va ser la verda (L3) l’any 1924, i se’n va projectar l’accés amb entrades entre el carrer d’Aragó i el del Consell de Cent. Més de 40 anys més tard es va construir, paral·lelament a l’L3, un pàrquing de l’empresa SABA.

No va ser fins al 1973 que va entrar en funcionament l’estació de Passeig de Gràcia de la línia groga (L4), amb entrades entre Diputació i la Gran Via. El pàrquing feia de barrera entre les dues línies i es va optar per construir un passadís que el voregés. Es van restar llocs d’aparcament a la segona planta subterrània per poder incloure el passadís, que toca paret per paret amb el pàrquing.

Passadís passeig de Gràcia

Un barceloní recorre el món per digitalitzar les estacions de metro

L’enginyer Albert Guillaumes és un apassionat dels sistemes de transport suburbans i ha digitalitzat algunes de les estacions de metro més famoses del món. Amb paper i llapis, aquest barceloní dedica part del seu temps lliure a recórrer les estacions per fer-ne plànols i entendre “com és possible encabir sistemes tan complexos en espais tan petits”.

De Barcelona, ja n’ha registrat gairebé una trentena, que ha digitalitzat durant el confinament en un web. D’entre les estacions amb millors intercanvis, Guillaumes destaca l’intercanvi de Paral·lel o de Gorg, en què només cal creuar l’andana per canviar de línia.

En canvi, proposa donar el títol de pitjor estació de metro de Barcelona a Passeig de Gràcia, pel seu llarg passadís, o a l’intercanviador de la Plaça de Sants, en què s’han de sortejar multitud d’escales.