L’Ajuntament de Barcelona ha organitzat un concurs internacional conjuntament amb la fundació Mies van der Rohe per transformar 17 parets mitgeres perquè estiguin enllestides el 2026, quan Barcelona sigui Capital Mundial de l’Arquitectura. “L’objectiu és que les parets mitgeres consolidades passin a ser façanes” ha assenyalat Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona, al ‘bàsics’.
A la ciutat hi ha 6.000 parets mitgeres, però no totes estan consolidades. Què significa? Són aquelles en què l’espai contigu s’ha convertit en espai públic i això significa que mai s’hi construirà al costat. Això permet, per exemple, que s’hi puguin obrir noves finestres. D’aquesta tipologia n’hi ha unes 350, i per Buhigas és com si aquestes parets “d’erugues passen a ser papallones” ja que des del punt de vista arquitectònic es guanya una façana amb una doble funció: millora el paisatge urbà i modifica “radicalment” l’habitabilitat dels habitatges que hi ha a l’altra banda de la paret mitgera.
En concret, destaca la diferència de tenir una habitació amb una paret cega a una altra on hi pugui haver una finestra, que dona a un espai públic i amb llum natural. Per això, remarca que una paret mitgera consolidada pot tenir obertures com finestres i balconeres.
El primer requeriment per millorar una mitgera és l’aïllament tèrmic
Tot i això, en totes les mitgeres sí que s’hi poden fer intervencions i de fet, Buhigas diu que “és desitjable ja que milloren l’aïllament de les edificacions” i això és el que es promou en les que no són consolidades. Per a les que són consolidades, a més de l’aïllament tèrmic, es poden obrir finestres balconeres i es pot introduir verd vertical i generació energètica. De fet, assenyala que “no tenir ben resolta una mitgera tèrmicament és un problema”.
Aquest tipus de parets formen part del nostre imaginari urbà de Barcelona, Buhigas ho defineix com que “les mitgeres formen part de la nostra arquitectura quotidiana”.
800 mitgeres transformades a Barcelona, una segona vida a les parets
Des que va començar el pla de remodelació de parets mitgeres de l’Ajuntament, fa 25 anys, se n’han reformat més 800 amb obres pròpies del consistori i també donant suport a iniciatives privades a través de subvencions. N’hem triat 10 d’estètiques, funcionals i artístiques: a la plaça de Pablo Neruda; al carrer de Trinxant, 14; al carrer de Riera de Tena, 56; al carrer dels Pescadors, 85; al carrer de Pavia, 4-6; al carrer de la Carabassa, 5; al carrer de Lope de Vega, 109; al carrer de Berlín, 106; al carrer de Santa Àgata, 34, i a la plaça de Tísner.
