Manel Vila va ser una peça clau en el vincle entre Barcelona i Sarajevo durant el conflicte dels Balcans, el 1992. Exdirector general de Cooperació al Desenvolupament del govern de Catalunya, davant la invasió actual de Rússia a Ucraïna considera que el més important a l’hora de rebre refugiats és tenir clara la idea que és una acció temporal. El que volen “és netejar-se, alimentar-se, posar en ordre i decidir què faran amb la seva vida, però en cap cas venen a instal·lar-se“, ha apuntat.
En aquest sentit, Vila ha recordat l’aprenentatge que es va fer amb l’acollida a finals dels 90 a la ciutat. “L’important que poden fer des d’aquí és enviar un missatge tant als refugiats ucraïnesos com als russos que no veuen amb bons ulls el conflicte, que no estan sols” i que des de la ciutat “s’oferirà tota l’ajuda que sigui possible per després tornar a casa”.
L’analista considera que “hi ha refugiats de primera, de segona i de tercera categories”, però que a diferència del conflicte als Balcans o el de Síria, en el cas d’Ucraïna s’està fent millor. D’altra banda, Vila ha puntualitzat que hi ha clars paral·lelismes entre la guerra d’Ucraïna i la dels Balcans perquè en ambdues hi ha hagut conflicte armat. “En una guerra perdem tots i aquest és un clar paral·lelisme entre el conflicte de Sarajevo i el d’Ucraïna”, i ha afegit que “bombardejar una ciutat és un atac de lesa humanitat”.
El vincle de Sarajevo i Barcelona perdura
“Els ponts teixits entre Barcelona i Sarajevo perduren encara avui en dia”, ha constatat Vila. Als anys 90, l’aleshores alcalde Pasqual Maragall va demanar a Vila, que era gerent de Nou Barris, que coordinés l’ajuda a Sarajevo amb desplaçament inclòs en plena guerra per mirar com estaven els serveis municipals. “El setge a Sarajevo era a l’estil medieval, tallant l’aigua, el gas i la llum, sense poder enterrar morts. Un dels objectius era la incomunicació”, ha recordat l’exdirector.
