Ladilla Rusa passa pel ‘Mirador Barcelona’, del “bàsics”, una talaia des d’on mirar amb perspectiva la ciutat. Aquest duo musical d’electropop són Víctor Fernández Clares i Tania Lozano, dos periodistes que l’any 2017 van decidir com una broma provar sort en la música mesclant la cultura pop, el costumisme, l’alegria i els referents dels 80 i els 90. D’aquest combinat han sorgit himnes de “petardisme” que reivindiquen icones del segle passat com ‘Macaulay Culkin’ o que recorden les aventures televisives del cotxe fantàstic amb la tecnorumba ‘Kitt y los coches del pasado’.
El Víctor i la Tània van néixer a Montcada i Reixac i quan van ser joves van començar a trepitjar la capital catalana i a gaudir de l’oferta cultural i de festa. Expliquen que “quan vam anar a la universitat el poble ens va quedar petit. Nosaltres som els de l’R3 i cada dia anar amb Rodalies… Ens vam traslladar a Barcelona”.
El duo musical considera que la nit barcelonina és autèntica
Ara que han trepitjat molt la nit barcelonina, la Tania assegura que “és més autèntica, Madrid és més postureig”. De fet, diu que sortir per la ciutat “és l’aventura, sortir a veure què passa”. De Madrid creuen que hi ha més persones de fora de la ciutat que surten per conèixer gent i fer negocis.
L’última cançó que han publicat, ‘Madre mía el asco que me das’, l’han acompanyat d’un videoclip amb Nou Barris com a paisatge. És una reivindicació de la perifèria de la ciutat, allò que no surt a les guies. Diuen que ja havien fet vídeos al Poblenou i el Raval i volien una zona més desconeguda i no identificable. “Això diu molt dels barris oblidats”, creu Víctor Fernández Clares. Recorda les lluites perquè arribés el bus a aquestes zones.
“És impossible viure a Barcelona”
Els dos membres del grup viuen a Barcelona, al carrer de la Diputació i al carrer del Pintor Fortuny. Per la Tania ella és una “privilegiada perquè puc viure sola a la zona de La Monumental. És impossible viure a Barcelona“. El Víctor viu a tocar de la Rambla, una via “que creuem en horitzontal i no en vertical, és carregós”.
Més enllà del “petardeig” en la música d’aquests dos amics, també hi ha contingut polític, crítica social i espai per a les reivindicacions LGTBI. Pel Víctor s’ha fet molt, però queda molt per fer i recorda que “quan tenia xicot tenia por de fer-me un petó al metro i avui dia és molt bèstia que ens continuï passant“.
“Ens movem per la Barcelona underground, és el nostre esperit”
Ladilla Rusa va ser un dels grups encarregats de participar en L’Últim Ball de la sala Sidecar, en què la van acomiadar amb un karaoke. Aquest és un dels seus espais d’oci de la ciutat, però asseguren que el Gòtic, el Raval, Gràcia… “ens movem per tot arreu”. Reivindiquen “la Barcelona underground, és el nostre esperit”.
Per a la Tania, el seu lloc preferit de la ciutat és la plaça Reial, amb el Sidecar i l’Ocaña; i pel Víctor, és el barri de Sant Pere, amb els seus carrerons, on diu que “vaig ser molt feliç”.
El proper dissabte, 24 de febrer, ompliran Razzmatazz amb les entrades exhaurides. Començaran gira a Valladolid i a l’estiu continuaran amb festivals i potser alguna festa major.
