En jazz, per definició, la veu ha de tenir un paper equivalent a qualsevol instrument. Per això, la tècnica anomenada scat, que consisteix a cantar improvisant sense utilitzar paraules intel·ligibles, és la manera més clara i directa d’arribar a aquest objectiu. Comencem el programa amb quatre exemples claríssims: La Laurent Miugnard Duke Orchestra amb la cantant Roberta Gambarini; Louis Armstrong, el primer que va gravar una cançó amb scat; Ella Fitzgerald, una autèntica especialista, i Gemma Abrié, la nostra representant.
Continuem recordant la figura de tres compositors que van excel·lir també en el paper d’arranjadors: Tadd Dameron, el francès Michel Legrand, que va triomfar als Estats Units, i Oliver Nelson, l’inoblidable creador de ‘Stolen Moments’.
Acabem amb una versió en directe del ‘So what’, de Miles Davis.
