A les portes del desnonament, previst per al 20 de gener, les xifres avalen la tasca del Gimnàs Social Sant Pau amb les persones més vulnerables. I ara no com a equipament esportiu. L’abril de l’any passat, en ple d’estat d’alarma, el gimnàs va reobrir només per oferir dutxes i àpats als usuaris i a tothom que ho necessités, persones en molts casos empeses per primer cop a demanar ajuda. El balanç en tancar l’any, segons els responsables del centre, és de prop de 40.000 serveis de dutxa i gairebé 30.000 àpats entregats. Un 95 % dels usuaris habituals són persones sense llar.
L’Henry va venir del Perú fa un any i ara dorm al carrer, prop de la Ciutat de la Justícia. Anar al Sant Pau li és imprescindible, diu, perquè li facilita “estar net i també menjar una mica”. L’objectiu és simple, igual que el circuit d’atenció, que funciona com un engranatge a la recepció del gimnàs.
Els que venen per primer cop s’han de posar a la fila, la resta ja arriben a l’hora concertada l’últim cop que hi van anar. Així s’eviten les llargues cues que es van produir al començament de la pandèmia. Cada mitja hora entren cinc persones, se’ls entreguen roba interior i mitjons nous, que aporta el gimnàs, i també altres peces que necessitin, en aquest cas procedents de donacions. Tenen 15 minuts per dutxar-se i a la sortida s’emporten també una ració de menjar donat per ONG. “La idea és que surtin nets, calents i amb alguna cosa d’aliment”, explica el gimnàs.
Cada dia uns 150 homes i entre 15 i 20 dones fan aquest circuit. No tots són persones sense llar. El Camilo té un sostre però no aigua calenta. “M’estava dutxant amb aigua freda, però la doctora em va dir que ja no soc un jove”, assegura. Des de fa un mes i mig va cada dia al gimnàs “per la dutxa i també pel menjar”.
Albergs “insuficients”
Altres persones també s’hi apropen només per recollir mantes o simplement la muda. És el que ha fet el Jorge, per exemple, que dorm habitualment al ras. Aquest dies de fred intens ha acceptat passar la nit en un alberg. Tot i així, és una solució parcial: “Et desperten a les set, esmorzes i ja has de passar la resta del dia al carrer fins que pots tornar a les vuit del vespre”.
Altres usuaris també consideren insuficients els recursos públics que es posen a l’abast. De fet, les entitats que atenen persones sense sostre, com el mateix Gimnàs Sant Pau, demanen canviar el model d’atenció arran de la mort de dos homes al carrer, probablement a causa del fred.
Ara, però, la continuïtat d’aquest servei està amenaçada pel possible desnonament del gimnàs la setmana que ve. Els responsables del centre han demanat aquesta setmana endarrerir-lo fins al 30 d’abril amb un escrit al jutjat.
