La mort de dues persones sense llar a Barcelona aquest dilluns, probablement a causa del fred, ha tornat a posar sobre la taula el model d’atenció que es dona a aquest col·lectiu a la ciutat. Una de les dues víctimes, que tenien 32 i 38 anys, havia rebutjat el refugi que li havia ofert l’Ajuntament. Això, segons diverses entitats socials, demostra que la forma actual d’atendre i allotjar les persones sense sostre no funciona.

Les entitats que treballen amb persones que no tenen on dormir reconeixen que és un tema complex i que “no hi ha solucions màgiques”. Tot i això, coincideixen a assenyalar que recursos generalistes i oberts a molta gent, com els albergs o els pavellons, no funcionen. El director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets, va explicar al ‘bàsics’, de betevé, que la solució no és buscar-los estances provisionals, sinó una alternativa d’habitatge digna, com un pis, per garantir-los el 100 % el dret a l’habitatge i permetre’ls començar de nou.

Recursos més especialitzats

Clara Naya, coordinadora de l’entitat Lola, No Estás Sola’, dedicada a l’atenció de dones sense sostre, creu que cal la coordinació de tots els agents per poder dissenyar recursos nous més especialitzats i que siguin més adients. “Que puguem tenir espais on les persones que tenen diferents característiques es puguin sentir identificades i segures, i sentint que pot ser un primer pas per revertir la situació en què es troben”, explica.

No tenim una fórmula màgica per dir hem de fer això, però sabem el que no funciona”
Clara Naya, coordinadora de Lola, No Estás Sola

Com es pot aconseguir això? Entre altres coses, segons Naya, cal que aquests serveis no siguin mixtos, i que n’hi hagi d’adreçats exclusivament a les dones, com ja s’ha començat a fer arran de la pandèmia.

Espais “més petits i estables”

Ernest Morera, membre de la cooperativa Gimnàs Social Sant Pau, també va en la mateixa línia, la d’apostar per solucions “més petites i estables”. “Us imagineu el cop emocional de passar set dies en un lloc per després tornar al carrer i, a sobre, haver perdut el teu espai?”.

Morera critica que, per exemple, les persones que tenen un gos o problemes amb l’alcohol no puguin accedir a un pis. “El camí hauria de ser a la inversa”, assegura, “primer poder-se estar en un pis i a partir d’aquí poder treballar els problemes que un té”.

La solució són unitats més petites i estables”
Ernest Morera, membre del Gimnàs Social Sant Pau

Garantir el dret a l’habitatge de tothom

Totes les entitats coincideixen que les solucions donades fins ara per les administracions no garanteixen el dret a l’habitatge de les persones afectades. Arrels Fundació explica que el fet que una de les persones que han mort al ras a Barcelona rebutgés un allotjament provisional en un alberg no vol dir que es negués a ser ajudada. Per Busquets, el problema és que “no és la solució adequada”. “Quan els l’oferim”, assegura, “acaben fent el pas”.

Per Peio Sànchez, rector de la parròquia de Santa Anna, el problema és que la societat no només no sap donar resposta a un dret fonamental com és l’habitatge, sinó que tampoc ho fa davant d’emergències més greus. Davant l’onada de fred, a la parròquia s’han vist obligats a ampliar el servei d’esmorzar i dinar, i acullen una desena de persones perquè puguin passar-hi la nit.

Les associacions consultades per betevé asseguren que al final del camí només hi ha una solució: poder garantir el dret a l’habitatge de totes les persones, és a dir, que tothom pugui tenir casa. L’objectiu, però, és que mentrestant no hi hagi persones dormint i, fins i tot, morint al carrer.