El Xavi Artal va començar a repartir correspondència als carrers del Gòtic el 2004. Des d’aleshores, la població del barri s’ha transformat radicalment. “Ha marxat la gent que hi vivia de tota la vida i hi han arribat els apartament turístics i els inversors estrangers”, resumeix el Xavi. És el pes de la gentrificació al rovell de Barcelona.
La població del barri, en picat
El 2007 estaven empadronades al Gòtic gairebé 28.000 persones. La xifra va caure en només quatre anys fins a les 17.000 i va tocar fons el 2015. Recentment s’ha recuperat, però el barri encara té un 40 % menys de població que fa una dècada. En aquest temps, la bombolla immobiliària, primer de les hipoteques i ara del lloguer, ha buidat molts edificis sencers. “Les cartes d’aquestes finques les retorno directament perquè ja sé que no hi viu ningú”, explica el Xavi.
On també ha deixat de repartir cartes és als edificis que s’han convertit en apartaments turístics. Al carrer dels Escudellers, en menys de 100 metres n’hi ha una desena. I en el mateix carrer hi viuen persones que esperen l’arribada del Xavi per les cartes que els comuniquen, per exemple, que són beneficiaris de la renda bàsica. “És un contrasentit”, diu ell, que també escolta sovint els problemes de veïns assetjats per fons d’inversió o amenaçats per desnonaments.
Un veïnat nou més ric
L’altra cara és l’arribada al Gòtic de veïns nous. “Són belgues, francesos, estrangers amb un altre nivell adquisitiu i que s’han comprat un pis reformat”, explica. Són el motiu pel qual les xifres d’habitants del barri tornen a repuntar lleugerament (també la renda per càpita mitjana). Actualment, un 19,5 % dels empadronats s’ha donat d’alta fa menys d’un any, el percentatge més alt de tota la ciutat.
Tot i la pèrdua d’antics veïns, el Xavi és optimista perquè “la gent s’està organitzant” i destaca les iniciatives de l’activisme veïnal. I conclou que evitar que en marxin més “dependrà de la implicació en la seva realitat”.
