Primer en van marxar els veïns de tota la vida i ara la història es pot repetir amb els que l’han ocupat des del gener. El número 3 del carrer del Correu Vell, al Gòtic, va ser comprat a finals del 2016 per un grup inversor de capital suís, que va rescindir el contracte a tots els llogaters fins a deixar l’edifici buit. Abans, però, que emprengués cap reforma, un grup de veïns del barri van decidir ocupar-lo de forma col·lectiva, amb el suport de Resistim al Gòtic. 10 mesos després tenen pràcticament assumit que no podran aturar la segona ordre de desnonament, ara amb data oberta d’execució fins al dia 31 com a màxim.
Entre les 23 persones que viuen a la finca hi ha famílies, amb menors i dones embarassades, joves i gent gran. Tots tenen en comú dues circumstàncies: les dificultats per accedir a un habitatge i la vinculació personal al Gòtic. És el cas de la Bea, que ha crescut al barri, en un carrer pròxim, fins que van comprar també l’edifici on vivia amb els pares. Ara, sense ingressos fixos, embarassada i amb una filla de sis anys, assegura que aquesta és l’única opció de seguir vivint al barri. “Quan ocupes, saps que et faran fora, però penses que fins aleshores pots trobar alguna cosa. Ara mateix, però, no es pot llogar res”, explica.
Solució “legítima” contra l’especulació
Els únics ingressos que percep la Loli, amb tres fills menors, és la pensió que li passa la seva exparella. Tot i això no ha pogut accedir a un habitatge protegit a través de la Mesa d’Emergència, que, segons la denúncia d’entitats com la PAH, està col·lapsada. Un cas diferent és el del Lluc, que comparteix habitatge amb quatre joves més, estudiants i amb feines precàries. Tot i reconèixer que podrien buscar pis, també compartit, lluny del centre, han optat per quedar-s’hi. “No volíem haver d’abandonar el barri on hem crescut tota la vida”, explica.
Resistim al Gòtic, el grup veïnal que els dona suport, considera que l’experiència “ha estat positiva perquè la mateixa gent del barri s’ha autoorganitzat”, al marge de les administracions, per trobar solucions a l’emergència d’habitatge. Martí Cusó, portaveu de l’entitat, creu que “en un moment d’especulació l’ocupació és més legítima que mai”, i assegura que l’acció es podria repetir. Si s’executa el desnonament, “aquestes persones no es quedaran al carrer”, conclou.
