La llei de mort digna comença a donar les primeres passes per a l’aprovació definitiva. Aquest dimarts la Comissió de Sanitat del Congrés dels Diputats ha aprovat el text que té com a objectiu establir els drets i garanties en els darrers dies de vida de les persones. Entre aquests cal destacar el dret a rebutjar els tractaments que allarguin la vida artificialment, la possibilitat d’expressar els darrers desitjos mitjançant un testament vital i donar facilitats per morir en la intimitat de casa i envoltat de la família.

Un viacrucis d’un any i nou mesos

Abans d’arribar a l’aprovació de la Comissió de Sanitat el text ha hagut de passar per innumerables reunions i fins a 160 esmenes. Una de les pedres de toc ha estat l’establiment del poder sancionador per a la nova llei. En aquest sentit Ciutadans volia incorporar un règim sancionador propi per a la llei i el PSOE, que apostava per aplicar el règim sancionador del que disposi cada comunitat autònoma, finalment ha imposat el seu criteri. En aquest sentit tant el PNB com ERC s’han abstingut finalment en la votació de l’esborrany de llei perquè entenen que la llei de mort digna hauria de ser íntegrament competència de les comunitats, de fet nou comunitats ja disposen d’aquesta llei: Andalusia, Aragó, les Balears, les Canàries, Galícia, Madrid, Navarra i el País Basc.

Camí cap a la llei d’eutanàsia

La llei de mort digna fa referència a aquelles persones que es troben en els darrers dies de vida, a diferència de la llei d’eutanàsia, en la qual la mort digna pot oferir-se a qualsevol persona que estigui sotmesa a un gran patiment encara que no tingui una malaltia terminal. Aquesta futura llei d’eutanàsia, iniciativa del PSOE, és possible que no rebi el suport de la formació d’Albert Rivera, que no ha vist amb bons ulls que els socialistes hagin canviat el capítol sancionador de la llei de mort digna. Qui sí ha presentat una oposició frontal a la possible llei de l’eutanàsia des de l’inici és el Partit Popular.