Tradicionalment hi ha hagut oficis en què majoritàriament treballaven homes. Ara, les coses han canviant o ho van fent a poc a poc. Però hi ha hagut dones que han estat pioneres i han obert el camí a les noves generacions en algunes feines en què pràcticament eren les úniques del total de treballadors. Han passat pel ‘bàsics’ algunes d’aquestes dones que han trencat barreres en els seus oficis: una estibadora, una caporala dels Mossos d’Esquadra, una conductora d’autobús i una aparelladora.
15 dones de 1.000 estibadors, ara són un centenar
Laia Marimon té 45 anys i és estibadora i membre del comitè d’empresa. Va entrar a treballar al Port amb 22 anys el 2002. En aquell moment eren 15 dones de 1.000 treballadors, ara són un centenar. Explica que en aquest quart de segle “hem hagut de lluitar per la roba, per tenir bany, per la conciliació familiar… Ho hem hagut de fer tot”. Creu que la relació amb els companys és bona, treballen per equips i tothom sap la feina que ha de fer. Tot i això, sí que considera que les dones s’exigeixen més i, en el cas de les estibadores, el consell que dona a les noves incorporacions és que “has de fer la teva feina i fer-la bé, però no vulguis fer més”. Diu que al principi les estibadores tenien una voluntat d’autoexigència i ara defensen: “Tu, igual que ell”.
“Nosaltres mateixes ens imposem que hem de ser millors”
Núria Portabella, caporala dels Mossos d’Esquadra, també considera que “nosaltres mateixes ens imposem que hem de ser millors”. Ella va entrar al cos policial amb 24 anys i ara fa un any i mig que s’ha jubilat. Recorda que quan va començar no sabien ni com vestir les dones, els van provar una faldilla pantaló, mitges, sabates de taló… fins que la faldilla va desaparèixer. Portabella és de la segona promoció i a l’acadèmia eren 43 dones per 200 homes, ara representen el 21 % del total del cos. De fet, fa memòria i pensa en algunes situacions incòmodes. Hi va haver un company que es va negar a patrullar amb dones i quan anaven en parelles pel carrer la gent sempre s’adreçava al policia home. Assenyala que a “la societat li costa acceptar una cosa que ha de ser totalment normal”.
També creu que hi ha certes feines com l’escorta o els TEDAX en què encara és més difícil accedir com a dona i també passa per ascendir dins del cos. Portabella diu que es justifica perquè són menys dones en proporció als homes.
“M’han arribat a dir: ‘A fregar'”
Rosa Maria Lirola, conductora d’autobús, té 33 anys i va entrar a TMB el 2017. Va entrar en aquest món ja que el seu pare treballava al sector i recorda que va patir molt la primera setmana conduït un gran vehicle per una ciutat amb el trànsit i moviment de Barcelona. A la seva promoció eren tres dones de 20, però explica que a TMB hi ha moltes promocions. De fet, tot i que lluny de la paritat, ara hi ha un 26 % de conductores d’autobús a Barcelona. Pel que fa als companys, defensa que “hi ha molta companyonia entre tots”. Amb els passatgers, però, sí que diu que hi ha de tot: “M’han arribat a dir: ‘A fregar'”.
D’infermera a aparelladora
Isabel Madrid, aparelladora, té 83 anys i va començar a treballar el 1964. En aquell moment només hi havia quatre aparelladores a Barcelona. Va ser el seu pare qui li va encomanar aquesta professió, ja que ell era constructor. Tot i que al final creu que va ser un encert, ella volia ser infermera quirúrgica.
