‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives dels últims dies amb el periodista Carlos Márquez. En aquesta ocasió posa la lupa optimista en la gent gran que tot i l’edat és manté activa, amb l’exemple d’un home que a través de les xarxes socials s’ha confós fins i tot amb un exjugador del Barça. També s’ha fixat en l’extrema dreta, en com Vox ha donat la volta al pacte per aïllar-los al ple municipal. I per acabar, ressalta les paraules de la consellera de Territori en una entrevista al ‘bàsics’: “Les obres del tramvia i les de l’L8 no són incompatibles”.
1. Gent gran activa
Márquez explica que fa uns dies es va topar amb un vídeo a Instagram en què es veia un home gran fent tocs de pilota recolzat en un bastó.
Les imatges les va compartir un compte sobre futbol que es diu @433, però sense gaire informació. Només posava “Football is for everyone”, la ubicació de Barcelona i el compte del qual havien tret el “reel”, @saaannntii, amb el perfil tancat.
El periodista diu que necessitava més informació. Tot i que no ha pogut parlar amb l’autor, sí que s’ha pogut acostar una mica a la història. En un comentari del vídeo, hi ha qui diu que és Juan Torrent Soler, que va jugar al Barça del 1964 al 1968, era migcampista i va guanyar una Copa del Rei. Té 83 anys, és viu i va jugar també al Girona, al Las Palmas i al Sabadell.
En la investigació, diu que es va posar en contacte amb l’associació de veterans del Barça i li van dir que no era l’exjugador Juan Torrent Soler. El que sí que ha pogut identificar és la paret on surt jugant. Després de remenar Google Maps, finalment ha trobat el lloc: a Esplugues de Llobregat.
És el Mercat de Can Vidalet, que es va reformar seguint el model de mercat + supermercat. El supermercat va obrir el 2022 i el nou mercat, el 9 de febrer del 2023.
Márquez recorda que el 22 % de la població de Barcelona té més de 65 anys. “Això no vol dir ni que siguin vells, ni que estiguin malament de salut ni que els hàgim de sobreprotegir”. Això significa que la ciutat els ha de tenir més presents que mai en els àmbits social, sanitari, urbanístic i de mobilitat. Afegeix el periodista que són 350.000 persones a qui devem moltes coses.
Aquest jugador de futbol no és Juan Torrent Soler ni tampoc és del tot rellevant saber el seu nom, però per Márquez representa una cosa molt bona: la gent gran. I com més activa, millor.
2. Vox i el mètode Estivill
Els dos regidors de Vox a l’Ajuntament de Barcelona, Gonzalo de Oro i Liberto Senderos, han presentat una demanda contra l’aïllament a què els té sotmesos el Ple Municipal.
Márquez hi posa una mica de context. En les eleccions del 28 de maig del 2023, la ultradreta va aconseguir 37.937 vots, el 5,7 % del total, i va entrar al consistori amb dos regidors. Al gener, en una Comissió de Presidència, es va aprovar, amb el vot favorable de tots els grups menys el PP i Vox, és a dir, 36 regidors de 41, un pacte per aïllar Vox.
En què es tradueix això? Bàsicament que no prosperin les iniciatives del grup i evitar que tiri endavant qualsevol proposició seva. Però no només això, també s’impedeix la presència dels partits d’extrema dreta a la presidència dels consells dels districtes, a les comissions dels consells municipals i a les comissions d’estudi o d’investigació que es puguin posar en marxa.
Pel periodista el que li diu l’experiència és que l’extrema dreta s’alimenta del conflicte, de la confrontació, de l’odi i del victimisme. Per tant, per ell, la cosa bona és que han estat llestos i, com solen fer, han sabut donar la volta i beneficiar-se del rebuig que generen. Per Márquez, el que hauria de preocupar és la facilitat amb què arriben als joves a través de les xarxes socials, que facin propaganda en què vinculen immigració i delinqüència i que fa sis mesos gairebé fossin capaços, juntament amb Ciutadans i una mica el PP, de fer saltar pels aires la pau social que hi havia a la Bonanova amb les cases ocupades d’El Kubo i La Ruïna.
Márquez reflexiona i considera que si no es vol tenir res a veure amb la ultradreta, el millor és no fer-li cas. Ho compara amb com actuen els pares en cas de plor dels fills: fer cas del plor d’un nen o no fer-ne i aplicar el mètode Estivill. “Fer un cordó democràtic és agafar el nen i fer-li cas. Ja ens ha guanyat…”.
Pel periodista, si vols aïllar Vox per frenar el discurs d’odi, fes-ho, però potser no cal que ho diguis.
3. L’L8 i el tramvia, obres compatibles
Aquest dimecres va estar al ‘bàsics’ la consellera de Territori, Ester Capella, també exregidora de l’Ajuntament de Barcelona, i va parlar de l’L8 i el tramvia.
Les obres de la connexió de l’L8 d’Espanya a Gràcia ja estan en marxa i es deixen notar al Parc de Joan Miró i a Comte d’Urgell, on hi ha tres carrils tallats. El periodista recorda que el projecte constructiu de la fase 2 del tramvia (Verdaguer – Francesc Macià) estarà llest al juliol, tal com confirma l’ATM, que és qui porta l’obra. Però la feina no començarà si l’Ajuntament no ho vol. Va passar el mateix entre Glòries i Verdaguer. El govern català no ho va tirar endavant sense el consens de l’Ajuntament.
L’Ajuntament segueix dient que ho farà, que la Diagonal és el traçat més lògic, però juga amb el calendari al·legant que abans cal pair totes les obres en marxa, explica Márquez. Però la reflexió del periodista és que aquest és un argument que es podria haver fet servir per no transformar la Meridiana tenint les obres de Glòries i la Sagrera, i amb el PSC al govern.
Les obres són compatibles. Però de fet, si al juliol es fes el concurs públic per licitar les obres, fins al primer trimestre del 2025 no començarien. Amb eleccions el maig del 2027, no hi hauria temps, diu, si es té en compte que les de la fase 1 van començar el març del 2022 i no van acabar fins a finals del 2024, més de dos anys i mig. La fase 2 són 200 metres més de longitud, tres anys ben bons, no hi arribem. I políticament, no surt a compte, afegeix Márquez.
