La secció ‘Arxiu Barcelona’, del bàsics, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana s’endinsa en com la gran pantalla ha utilitzat el metro de Barcelona com a paisatge de pel·lícules. L’estrena, aquest setembre, d’Estación Rocafort, un film de terror rodat als túnels del metro barceloní, ha fet que el periodista faci memòria i repassi altres històries on el metro de la ciutat ha estat protagonista.
L’estació Rocafort i la llegenda negra de l’estació de l’L1
Estación Rocafort narra accidents mortals, suïcidis i aparicions misterioses que han marcat la llegenda negra de l’estació. És una pel·lícula de terror i suspens del director Luis Prieto que s’endinsa en la vida de la Laura (Natalia Azahara) quan comença a treballar en aquesta parada. La protagonista no tardarà a descobrir una llegenda que la començarà a perseguir: molta gent hi ha mort en circumstàncies estranyes. La Laura decidirà descobrir la veritat.
Tot i que l’estació que apareix al film no és Rocafort, la pel·lícula agafa les històries que han acompanyat aquesta estació des que l’any 1926 es va inaugurar la Línia 1 del metro, l’antic Transversal. De fet, quan s’estava construint el túnel, hi va haver un esfondrament a l’estació d’Urgell i hi van morir 11 treballadors. Durant la Guerra Civil va servir de refugi antiaeri i als anys 70, a l’estació de Rocafort s’hi van produir molts suïcidis. A més, molt a la vora hi havia la seu de l’ONCE, i a les vies hi va haver alguns atropellaments de persones invidents que van caure a la via, tot això va farcir-ne la llegenda i va fer que als anys 70 i fins als 80, molts caps d’estació no volguessin treballar-hi.
Pel·lícules amb estacions del metro de Barcelona protagonistes
El transport públic de Barcelona ha tingut un setembre d’èxit a la gran pantalla, la història d’El 47, el segrest d’un autobús a Torre Baró per reclamar l’arribada del transport al barri i Estación Rocafort. Però, d’altres també han utilitzat les estacions barcelonines com a paisatge de les seves pel·lícules.
A tiro limpio del 1964 i dirigida per Francesc Pérez Dolz narra la història d’un grup d’atracadors comunistes francesos que no tenen gaire sort en el cops que preparen. Una de les escenes transcorre a una ambientada estació de Lesseps.
Una historia de amor, del 1967, dirigida per Jorge Grau, relata un trio amorós. El film capta Barcelona i com l’actor protagonista, Simón Andreu, surt del metro de la plaça de Catalunya i passeja pels carrers de la ciutat.
Apartado de correos 1001, del 1950, és un film de suspens dirigit per Julio Salvador. Es considera iniciadora del cinema negre barceloní i la trama que gira entorn l’assassinat del jove Rafael en ple carrer, davant de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona. En la pel·lícula es veu l’entrada de l’estació de metro de Correus, ja desapareguda.
Darkness, del 2002, dirigida per Jaume Balagueró, és una pel·lícula de terror que té una casa com a protagonista, un espai que alberga alguna cosa molt fosca i antiga. En aquest ambient inquietant hi ha el llarg passadís del passeig de Gràcia, que va entrant a l’obscuritat.
L’home del metro, del 2014, dirigida per Joan Vall Karsunke, explica la història del Ramón, un home que va estar més de 50 anys cantant òpera al metro de Barcelona, diferents generacions se l’han trobat a les andanes del metro. Cada dia passava vuit hores al seu banc de l’estació del passeig de Gràcia i així es retrata en el film.
