Riera de Sant Joan era el carrer principal de tots els que van desaparèixer amb l’obertura de la via Laietana. Al número 12 d’aquest antic carrer s’hi ubicava la Prefectura Superior de Policia actual. A aquella època l’edificació es coneixia com la Casa Rubió i Balaguer, construïda per l’arquitecte Jeroni Granella l’any 1879. Aleshores era una construcció de tres plantes i un jardí posterior. A l’edifici hi vivien els Rubió, una família que provenia d’una llarga tradició de llibreters i impressors del carrer de la Llibreteria. A la finca també hi havia una botiga de queviures que es deia La Colonial Moderna i la consulta del doctor Noia, expert en malalties femenines. Per decisió de Josep Puig i Cadafalch, aquesta finca i la Casa dels Velers van ser els dos únics edificis que van sobreviure a la creació de la via Laietana.
Amb l’esponjament de Ciutat Vella el 1913, l’edifici de la Prefectura Superior de Policia actual es va convertir en el número 43 de la via Laietana. El 1928 Teresa Vidal Cuadras va comprar l’edifici i el va convertir en una construcció de cinc plantes amb baixos i soterrani. El 1929 el va vendre al Ministeri de Governació perquè hi instal·lés la Prefectura Superior de Policia, que aleshores va assumir el comissari Tenorio.
Amb l’arribada de la Segona República l’edifici es va transformar en la Comissaria d’Ordre Públic, que a partir del 1933 va estar a càrrec de Miquel Badia, conegut per dirigir la persecució d’anarquistes. El 1936 se’n va fer càrrec Frederic Escofet, que va dirigir l’avortament a Catalunya del cop d’estat del 19 de juliol des d’aquest edifici.
Després de la Guerra Civil van afegir un escut franquista al terrat de l’edifici. El 1941 es va crear la Brigada d’Investigació Social, sota el comandament d’Eduardo Bóveda Quintela. Amb la guerrilla llibertària encara en actiu a la ciutat també s’hi va ubicar una Brigada de Serveis Especials, que va recaure en el comissari Pedro Polo Borreguero, antic col·laborador de Miquel Badia.
L’època més fosca de la prefectura
Als anys 50 van assumir la direcció de la prefectura els germans Antonio Juan i Vicente Juan Creix. Van ser els que van torturar Manuel Vázquez Montalbán, el poeta Joan Oliver o els militants del PSUC Joan Comorera i Gregorio López Raimundo. Els germans Creix també van planificar la repressió dels fets del Palau o la Caputxinada. A la Caputxinada van detenir el catedràtic de la universitat Jordi Rubió i Balaguer, que havia nascut a l’edifici de la via Laietana i hi va tornar amb les manilles posades.
Al març es va instal·lar una placa commemorativa davant la prefectura per recordar la repressió franquista. Dos dies després el rètol va aparèixer cremat per un atac vandàlic. Entitats com l’Ateneu Memòria Popular reclamen que l’edifici del número 43 de la via Laietana es converteixi en un espai de memòria històrica.
