El músic, pianista, compositor i director musical Andreu Gallén passa pel ‘Mirador Barcelona’, del “bàsics”, una talaia des d’on mirar amb perspectiva la ciutat. Ha participat en una infinitat de produccions musicals com ‘L’alegria que passa’, ‘Cantando bajo la lluvia’, ‘La jaula de las locas’, ‘Mar i cel’ i ‘Maremar‘. Actualment fa la direcció musical de l’espectacle ‘Chicago, el musical’, considerat el musical per excel·lència de Broadway, que ara fa parada al Teatre Apolo de Madrid.
Quina és la banda sonora del dia a dia de Barcelona? “Barcelona barreja tradició i modernitat, moltes llengües diferents, soroll i moltes coses que es conglomeren en un espai que no té possibilitat de créixer i això és fascinant”: així defineix la sonoritat de la ciutat Gallén. Ell va començar a tocar el piano amb set anys i va estudiar a l’Escola Superior de Música de Catalunya i no ha parat. Considera que a la ciutat hi ha lloc per començar caminis artístics i que el talent i “la creativitat forma part de l’ADN de Barcelona”.
Gallén va a la platja a buscar inspiració i escoltar el mar
L’artista és del barri de les Corts, però ara viu a l’Antiga Esquerra de l’Eixample. Tot i això, explica que últimament on més li agrada anar és a la platja de la Barceloneta: “M’inspira, hi ha sensació d’aire, de respirar el mar”.
Creu que la ciutat no es pot permetre teatres tancats
A la platja sent el mar, però per sentir música valora el Palau de la Música. El defineix com “un temple meravellós per escoltar música a la ciutat”.
Creu que la ciutat té un bon estat de salut. Tot i això, defensa el teatres que estan tancats: “M’agradaria molt treballar a l’Arnau o el Principal. Penso que la ciutat no es pot permetre tenir-los tancats i podien generar més moviment cultural”.
Escriuria una cançó d’amor a Barcelona
Ara viu a cavall entre Madrid i Barcelona per la feina. I creu que la diferència de les dues ciutats pel que fa als musicals és el tipus de turisme. Creu que a la Ciutat Comtal hi ha uns visitants més internacionals que no venen a veure les propostes culturals pròpies i, en canvi, a Madrid, el turisme és més local i sí que busca aquests espectacles. Una prova d’això és que assegura: “A Madrid els teatres són plens de catalans”. Creu que a Barcelona s’hauria de pensar com ampliar el públic.
“Si hagués de fer-li una cançó a Barcelona, crec que seria una cançó d’esperança i amor propi” diu Gallén, que es reafirma que li escriuria una cançó d’amor a la ciutat.
