L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la de París, Anne Hidalgo, comparteixen el lideratge de dues ciutats cabdals a Europa. Les dues són dones, les dues han revalidat mandat i les dues es presenten a les eleccions amb la fórmula “en comú” a les seves respectives ciutats. Tot i que de partits polítics diferents (Hidalgo és membre del Partit Socialista francès), ambdues alcaldesses han compartit en els darrers anys una línia política propera i també han forjat una relació personal.

L’últim exemple d’aquesta sincronia són les declaracions de Colau en què demanava a la ciutadania no comprar a Amazon, una crida que ja havia fet Hidalgo a principis de novembre. Més enllà de l’anècdota, el mirall entre Barcelona i París es concreta, sobretot, en les polítiques d’habitatge, urbanisme i ecologia.

El 30 % d’habitatge protegit, de París a Barcelona

“París és un exemple i una referència”, va dir Colau en una trobada amb Hidalgo a la capital francesa el 2018. Barcelona acabava d’aprovar destinar el 30 % de les promocions noves a habitatge social, una mesura calcada de París, on s’havia implementat el 2006. “Volem ciutat vives i amb ànima”, va explicar l’alcaldessa de Barcelona mentre Hidalgo assentia al seu costat.

Les superilles i la ciutat dels 15 minuts

En urbanisme, també les dues ciutats han capitanejat, en major o menor mesura, una croada contra el vehicle privat. A Barcelona, amb les superilles i a París, amb la ciutat dels 15 minuts. La bicicleta també és prioritària per a ambdós governs municipals i a les xarxes socials les dues alcaldesses s’han lloat mútuament els projectes urbanístics.


Sobre els drets dels infants, la tolerància i la diversitat i l’ecologia, a les xarxes socials veiem exemples en què les alcaldesses marquen perfil polític amb un estil similar.

Les cartes de Barcelona i París

Les dues ciutats també s’han pronunciat en multitud d’ocasions de forma conjunta, en cartes i manifestos per denunciar la incompetència d’altres administracions i reclamar el lideratge de les ciutats en assumptes com l’acollida de refugiats, la pol·lució atmosfèrica o la regulació dels lloguers turístics. En l’última ocasió, juntament amb Lisboa, Milà i Budapest, per una sortida social de la crisi de la covid-19.

La invitació a París per formar part de la Mercè 2016 com a ciutat convidada va ser, segurament, la culminació en la bona relació entre ambdues ciutats (i alcaldesses).