Aquest 22 d’agost tindrà lloc la primera regata de la Copa Amèrica en aigües de Barcelona. Serà el tret de sortida a la competició nàutica, que tindrà un dels epicentres a la Barceloneta. Just la mateixa setmana, el barri mariner protagonitzarà també un aniversari: els 10 anys de les protestes veïnals contra els pisos turístics il·legals l’agost del 2014. Una dècada després, el debat sobre el turisme hi continua ben viu, ara pendents dels efectes de la Copa Amèrica. Però com és la Barceloneta d’avui en comparació amb la del 2014? N’hem analitzat l’evolució del veïnat i del comerç.
Les imatges de turistes despullats pel mig del carrer o instal·lant-hi piscines inflables van ser el detonant de les primeres mobilitzacions el 2014. Aviat, però, la indignació es va dirigir cap als pisos que estaven actuant sense llicència d’habitatge turístic. Els veïns denunciaven que eren molts més dels que realment en tenien. Oficialment, a la Barceloneta hi havia 69 llicències en aquell moment.
Dels apartaments il·legals a liderar el lloguer de temporada
Les inspeccions i tancaments amb què va reaccionar l’Ajuntament “van funcionar en certa mesura”, reconeixen dues de les veïnes que van participar activament en les protestes, Mai Casas i Lourdes López, de l’Associació de Veïns de l’Òstia. La campanya va incidir sobretot en els pisos que actuaven sense permís perquè en realitat, 10 anys després, el nombre de llicències s’ha mantingut similar: ara n’hi ha 64. Els veïns, però, segueixen recelant de les dades i Casas assegura que hi ha encara “un volum gran” d’apartaments il·legals.
On sí que ha estat més evident el canvi és en l’ús que donen als pisos molts dels propietaris. La Barceloneta és avui el barri on es poden trobar més lloguers de temporada en relació amb l’oferta global: quatre de cada 10 anuncis, segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge. Aquests lloguers es van disparar en els portals immobiliaris més d’un 30 % el 2022 i el 2023.
Habitatge més car, menys població local
Pel que fa al preu de l’habitatge des del 2014 fins ara, no ha parat d’encarir-se com ho ha fet a la resta de la ciutat (tot i que una mica per sota de la mitjana). Amb registres de l’Incasòl, el lloguer mitjà del metre quadrat a la Barceloneta ha pujat un 22,5 %. I l’increment encara és més pronunciat en la compravenda d’habitatge usat: el preu ha crescut un 47,5 % i el metre quadrat arribava als 5.150 euros el tercer trimestre del 2023 (amb dades del Col·legi de Registradors de la Propietat).
En paral·lel, l’evolució de la població revela també una estadística eloqüent. Segons el Padró municipal, el barri ha perdut en 10 anys uns 900 residents (d’uns 15.200 a 14.300). Però l’anàlisi en detall mostra sobretot una substitució de veïns. Dels empadronats amb nacionalitat espanyola n’han marxat gairebé 2.200, un 21 % respecte als que hi havia fa una dècada. En canvi, la resta de nacionalitats europees sumades creixen, ho fan més del 30 % (uns 750 veïns) i ara mateix representen gairebé un de cada quatre empadronats al barri.
Enyoro la Barceloneta. De vegades em poso a plorar perquè m’agrada el barri”
Una de les cares de l’èxode veïnal és María Blanco, que es va mudar a la Barceloneta en casar-se. “El meu marit va néixer aquí i tota la seva família hi ha viscut. Ara queden dos germans”, explica. Ella vivia en un pis del carrer de la Mestrança i va haver de marxar-ne fa dos anys. “Em van fer fora”, matisa. Pagava 680 euros i, quan va morir l’home, els propietaris l’hi van apujar 100 euros. Amb una pensió de 750 euros no ho va poder assumir.
Gairebé cada dia, la María torna al barri per passejar i retrobar veïnes. Lourdes López n’és una. Malgrat una trajectòria dilatada com a activista del barri, assegura que li “costa assimilar” la realitat actual. “Hi ha moments en què m’enfonso”, reconeix. “És molt difícil resistir en un barri que estimes i on vols acabar els teus dies i haver de conviure, per exemple, amb el fet d’anar a una botiga de tota la vida i que ja no hi sigui”.
De sabates a “souvenirs”, de llibres a derivats del cànnabis
La pèrdua de comerç tradicional és, de fet, un altre dels titulars d’aquesta dècada a la Barceloneta, com n’alerten els mateixos botiguers. L’inventari de persianes abaixades fa poc inclou l’última sabateria del barri (Calçats Cubedo) i l’única llibreria (La Garba), a punt de convertir-se ara en una botiga de productes cannàbics. Aquest tipus de negocis són els últims que han proliferat, però també ho han fet els de “souvenirs” i els de carcasses de mòbils.
“S’hauria d’ordenar aquest comerç”, creu Montse Valladares, que és darrere del taulell de la botiga de roba Les Ocasions, al carrer de Sant Carles, des de fa 39 anys. En aquest temps ha vist tancar i obrir molts locals a prop del seu. Un dels últims, una ferreteria. “Van plegar perquè no els sortien els números”, explica.
Un fons d’inversió va comprar el local i fa més d’un any que està tancat. No sabem què hi faran”
Per Valladares, però, la responsabilitat d’aquesta crisi comercial no és del turisme: “A mi, els pisos turístics m’han beneficiat sempre perquè em compren coses, el turisme ordenat va molt bé”. I apunta a altres motius, com l’increment d’impostos i dels lloguers, acompanyat de menys vendes, i també la manca de relleu generacional. Ella mateixa ja té coll avall que quan es jubili i deixi la botiga “serà una persiana abaixada més”.
I què passarà amb la Copa Amèrica?
Amb aquest escenari, la incògnita sobre l’impacte real que tindrà ara l’esdeveniment nàutic fa temps que sobrevola la Barceloneta. López s’alinea amb l’oposició que encapçala la plataforma No a la Copa Amèrica: “Són unes Olimpíades de rics que pagarem els pobres”. L’Ajuntament s’apressa a combatre la desconfiança i fins i tot a compensar el barri amb una inversió extraordinària de 10 milions d’euros. I mentrestant, el marcador de la plaça del Mar que compta el temps que falta per a l’inici de la competició continua avançant.
