L’escriptor català Luis Racionero i Grau, nascut a la Seu d’Urgell, ha mort aquest diumenge als 80 anys. Racionero era economista i alhora havia estat un novel·lista reconegut, director de la Biblioteca Nacional d’Espanya entre 2001 i 2004 -durant el mandat de José María Aznar- i col·laborador de diverses revistes i diaris com ‘El País’, ‘La Vanguardia’ i ‘Mundo Deportivo’.
La seva trajectòria com a escriptor ha destacat tant en català com en castellà. Va guanyar premis literaris Prudenci Bertrana per ‘Cercamón’, l’Anagrama d’assaig per ‘Del paro al ocio’, i el Carlemany per ‘L’últim càtar’. Va guanyar el premi Gaziel per ‘Memorias culturales’, on explica la seva estada als Estats Units (1968), on va completar els seus estudis a la Universitat de Berkeley. En el llibre també explica la Barcelona dels anys 70 i les seves experiències amb José María de Areilza, Josep Pla, Salvador Dalí i Herbert Marcuse.
Luis Racionero va estudiar el Grau d’Enginyeria i Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1965) i va doctorar-se en Urbanisme a la universitat nord-americana de Berkeley. Va exercir com a professor de microeconomia a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i a la Facultat d’Econòmiques. També va ser número 1 en les llistes d’Esquerra Republicana de Catalunya per la província de Girona a les eleccions generals del 1982. Va tenir una dura enganxada amb el partit l’any 2003, quan era director de la Biblioteca Nacional, pel tema lingüístic i la diferenciació entre català, valencià i balear. “Racionero és un Juaristi, que, impulsat per interessos particulars i un autoodi vergonyant, ataca la llengua i la cultura del país on va néixer”, li va retreure Joan Puigcercós, llavors diputat d’ERC al Congrés.
Racionero també va exercir com a director del Col·legi d’Espanya a París entre els anys 1996 i 2001, i és l’autor del disseny del claustre modern de la Seu d’Urgell, amb els capitells tallats per l’escultor Manuel Cusachs.
