Parlem amb l’escriptor Jonathan Safran Foer sobre el seu últim llibre, ‘Podem salvar el món abans de sopar’, que explica com un canvi en la nostra dieta és clau per salvar el planeta de la catàstrofe mediambiental.
Canvi climàtic?
Que el canvi climàtic és una realitat ja gairebé ningú no ho nega, però ens hi enfrontem amb una barreja d’escepticisme i immobilisme, com si fos irreal. Aquest és el punt de partida del llibre de Safran Foer: “Tothom sap què és el canvi climàtic. El problema és que ho sabem, però ens costa de creure. És com si estigués passant en un altre planeta, o com si hagués de passar en el futur, però no que passi ara i afecti les nostres vides”.
El poder individual
L’escriptor nord-americà afirma que va escriure el llibre per creure’s ell mateix que el canvi climàtic és una realitat i per esbrinar què podem fer com a individus per lluitar contra l’escalfament del planeta. “No som polítics, no som directors de grans empreses, som gent normal que viu la seva vida. Però resulta que sí que hi ha coses poderoses que podem fer”.
La ramaderia intensiva
I una d’aquestes coses és menjar menys carn i menys productes d’origen animal, ja que la ramaderia intensiva és una de les principals causes del canvi climàtic. “Segons les Nacions Unides, l’agricultura animal és una de les principals causes dels problemes ambientals greus que té el planeta, tant globalment com localment. És a dir, la contaminació de l’aire i de l’aigua, la desforestació, l’erosió del sòl, la pèrdua de biodiversitat i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. L’IPCC, que és el grup d’experts sobre canvi climàtic de les Nacions Unides, va dir en el seu últim informe, fa només dos mesos, que no tenim esperança d’assolir l’Acord de París, fins i tot si aconseguíssim fer tota la resta: no conduir mai més, no volar mai més, no encendre el llum mai més, no hi ha esperança si, a més, no reduïm dràsticament el nostre consum de carn.
Reduir el consum de productes d’origen animal
Segons alguns estudis, els ciutadans dels Estats Units i d’Europa haurien de menjar un 90 % menys de carn i un 60 % menys de làctics per evitar el que els científics anomenen destrucció climàtica catastròfica i irreversible.
L’escriptor dona dades esfereïdores, com ara que els éssers humans mengem 65.000 milions de pollastres l’any, que la ramaderia intensiva és responsable del 91 % de la desforestació de l’Amazònia, o que el 70% dels antibiòtics que es fabriquen arreu del món es donen al bestiar, cosa que en redueix l’efectivitat a les persones. Per no parlar del maltractament que pateixen els animals en l’agricultura industrial.
Però Safran Foer és realista i sap com és de difícil per a la gent deixar de menjar carn, ous o formatge. Per això, tal com apunta al títol del llibre, proposa que, almenys, fem dos àpats vegans al dia. “Una idea que dono en el llibre és que intentem no menjar productes d’origen animal ni a l’esmorzar ni al dinar i menjar el que vulguem per sopar. Perquè crec que el sopar és l’àpat que la majoria de la gent gaudeix més, que compartim amb la gent que ens importa, amics i família”.
“Trobo molt important de remarcar que no hem de deixar de menjar carn, sinó menjar-ne molta menys. Molta de la carn que mengem, crec que la mengem perquè és allà, perquè la vam menjar ahir i la mengem avui i crec que ni la gaudim, només és còmode. Crec que si ho provem, descobrirem que és més fàcil deixar-la del que creiem”.
“En el llibre menciono les quatre activitats que podem fer: volar menys, conduir menys, tenir menys fills o menjar menys carn. N’hi ha una cinquena que és encara més important: votar. El més important que podem fer en relació amb el canvi climàtic és votar líders que ens han de governar. Però només votem cada dos o quatre anys i fem tres àpats al dia. Així que no podem salvar el planeta només menjant d’una manera diferent, però no el salvarem tret que mengem d’una manera diferent“.
La consciència de la gent jove
Una consciència, la de menjar responsablement, que està calant molt fort entre la gent més jove que, a més, està liderant forts moviments ecologistes.
“Bé, la gent jove és indiscutiblement més conscient i estan més disposats a canviar. Però no crec que els haguem de mirar amb esperança, sinó que almenys ens hem de trobar on ells són i, com a ideal, liderar-los, perquè els joves no haurien d’estar liderant els grans. O ho solucionem tots junts o ho patim tots junts. És inspirador veure el que està passant amb els adolescents, però no tenim temps d’esperar que creixin, que siguin governants, escriptors i periodistes, directors de grans empreses. Hem de solucionar aquest problema en els propers deu anys”.
“Espero que la gent estigui informada després de llegir el llibre, que sigui conscient que és el que hem de fer. I jo crec que la majoria de la gent hi vol participar. Siguin quines siguin les teves idees, la teva edat, el teu entorn socioeconòmic, siguis religiós o secular, crec que la gent preferiria participar a salvar el planeta que no pas a destruir-lo”.
