Som a la vigília de Tots Sants, dia dels difunts, i tot lliga perquè de fet ja fa uns dies que parlem de tombes, taüts i morts. Dijous passat, com ja sabeu tots, el dictador Franco va ser traslladat del Valle de los Caídos al cementiri de Mingorrubio. I, és clar, veient aquelles imatges del taüt sortint, em van venir al cap tot de referents cinematogràfics que han tingut als taüts i als seus ocupants com a centre temàtic.

1

‘Ningú no és perfecte’

Billy Wilder, 1959

Aquesta és l’escena inicial de ‘Ningú no és perfecte’, ‘Con faldas y a lo loco’, o com li vulgui dir cadascú… però aquí no surten ni el Jack Lemmon ni el Tony Curtis. En aquesta escena inicial hi ha tot el geni de Billy Wilder i I. A. L Diamond a l’hora de presentar el film. Tenim un cotxe funerari perseguit per la policia, cosa que ja capta l’atenció del públic, veiem que el que hi ha dins del taüt és alcohol, cosa que ens situa ràpidament a l’època de la llei seca, però és que, a més, de què va ‘Ningú no és perfecte’? De la impostura, de la disfressa de dos personatges. I què fan en aquesta escena inicial? Disfressar l’alcohol. El tema del film perfectament resumit de forma magistral!

2

‘Dràcula’

Tod Browning, 1931

La censura és la responsable que, al ‘Dràcula’ del 1931, la versió clàssica de Hollywood, no veiem en cap moment al vampir aixecar-se de la seva tomba, ni mossegar una víctima, ni ésser travessat per una estaca. Tot i això, hem triat la versió de Bela Lugosi perquè és la més escaient pel que ens interessa. La llegenda urbana de Hollywood diu que Lugosi dormia dins d’un taüt i que va morir creient que era Dràcula. Tot això és mentida. El que sí que és cert és que al pobre actor hongarès el van encasellar tant en el vampir que es va passar anys interpretant-lo en espectacles teatrals, vodevils barats, pel·lis i anuncis. I, per tant, va passar moltes hores dins d’un taüt.

3

‘Vampyr’

Carl Theodor Dreyer, 1932

Això és ‘Vampyr’, un dels grans clàssics del cineasta Carl Theodor Dreyer, que es va inspirar en el conte ‘Carmilla’, de Sheridan Le Fanu, per narrar aquesta història a mig camí del terror vampíric i l’experiència onírica. En un determinat moment de la cinta, el protagonista pateix una sèrie d’al·lucinacions, i una d’aquestes el porta a veure com és posat en un taüt en aquest poderosíssim pla subjectiu que s’allarga i s’allarga i que resulta un dels moments més estremidors d’aquest títol sensacional.

4

‘La obsesión’

Roger Corman, 1962

Edgar Allan Poe sentia pànic de poder ser enterrat viu i ho va traslladar a alguns dels seus contes. Amb un d’aquests, Roger Corman, grandíssim adaptador de Poe, en va fer ‘La obsesión’, aquest film sobre un home que pateix catalèpsia i que tem que l’enterrin pensant-se que és mort. Això que hem vist no és el final de la pel·li, passen més coses després. Fixeu-vos en què torna a ser un pla subjectiu que ens pot fer pensar perfectament en ‘Vampyr’!

5

‘Buried’

Rodrigo Cortés, 2010

‘Buried’ és un treball sofisticat i angoixant que podria ser un gran capítol de la sèrie ‘Alfred Hitchcock presenta’ o un drama social sobre el problema de trobar un pis en condicions a Barcelona. ‘Buried’ demostra el talent com a director de Rodrigo Cortés, però també les habilitats interpretatives de Ryan Reynolds per aguantar pràcticament sol 90 minuts de metratge.

6

‘White zombie’

Victor Halperin, 1932

Considerat el primer film on surt un zombi, en realitat, es basa en la tradició ancestral del vudú, que neix d’Haití. Segons les creences dels antics esclaus de la zona, el zombi en realitat era un individu mort privat de la seva voluntat per part d’un altre, una mena d’hipnotitzat. És a dir, com un esclau. A ‘White zombie’, aquests esclaus ajuden dos pèrfids personatges que viuen a Haití, un dels quals és Bela Lugosi, a raptar i zombificar la dona que estimen. Però el zombi ha evolucionat molt des de llavors i fins als nostres dies, i en això hi té molt a dir, per exemple, Georges A. Romero amb ‘La nit dels morts vivents’ i les següents entregues de la saga. El concepte de zombi va passar de ser un mort esclavitzat pel vudú a ser un monstre ressuscitat per proves atòmiques, pesticides, pandèmies o contaminació.

7

‘El regreso de los muertos vivientes’

Dan O’Bannon, 1985

‘El regreso de los muertos vivientes’ és d’aquells títols que demostrava que el gènere de zombis estava tan implantat a la narrativa cinematogràfica que ja se’n podia començar a fer paròdies! Aquest film mescla estètica zombi i sentit de l’humor dels 80 per presentar-nos a una colla de personatges que corren i criden davant d’una colla de morts vivents, de qui esperem que els enganxin i se’ls mengin a tots. De veritat, si sou fans del gènere, recupereu aquesta petita joia, que us ho passareu molt bé.

8

‘Swiss army man’

Dan Kwan i Daniel Scheinert, 2016

Daniel Radcliffe fent un dels personatges més divertits de la seva carrera post-Harry Potter. ‘Swiss army man’ va ser una de les cintes més aplaudides, tant als festivals de Sundance com al de Sitges del 2016, i ens presenta un nàufrag, el Paul Dano, tirat en una illa solitària, que es fa amic d’un cadàver fins a l’extrem que el dota de qualitats animades. Estranya, divertida i molt estimulant.

9

‘Aquest mort està molt viu’

Ted Kotcheff, 1989

La història d’aquests dos impresentables que fingeixen que el seu patró continua viu va ser un èxit de taquilla, que va inspirar una seqüela i un ball, fins i tot, que feia moure els ballarins com el cadàver de la pel·li. Fins i tot va inspirar als que posen els títols en castellà, perquè l’original és ‘Un cap de setmana a casa d’en Bernie’, i li escau molt millor ‘Este muerto está muy vivo’. Dit això, el film ha envellit malament i ha quedat com poca cosa més que un exemple de comèdia comercial dels 80.