El terrassenc Òscar Muñoz és un d’aquells actors que, veient la seva carrera, sembla que no li fa por res. Llicenciat a l‘Institut del Teatre, ha tingut valor per endinsar-se en els boscos de Bernard-Marie Koltès, ha sigut un dels responsables de la caiguda teatral dels Lehman Brothers o s’ha enfrontat ni més ni menys que a la vampira del Raval. Ara, l’Òscar se’n riu del mort i de qui el vetlla a ‘Quincas (la mort i la mort)’, i per això avui l’hem convidat a l”Àrtic’, on sabem que la vida i la mort s’han d’agafar amb una rialla.
El taüt d’en Quincas
A ‘Quincas (la mort i la mort)’, Òscar Muñoz comença dins un taüt, que representa un dels pocs elements escenogràfics d’aquest monòleg al voltant de la mort, però també de la vida. Amb la seva ajuda, Muñoz ens explica la història d’en Quincas, un home brasiler que va deixar enrere la impostura de la seva família i que va decidir viure entre rodamóns i bergants del carrer. Allà, amb els seus nous amics, va saber, per fi, el que era la felicitat de viure en plenitud, sense imposicions de classe ni prejudicis socials. Ara, després de mort, els amics irrompen al funeral i el converteixen en una festa.
Adaptar un clàssic de la literatura
La història que relata Òscar Muñoz va ser, abans que res, un conte de l’escriptor brasiler Jorge Amado, considerat un dels grans clàssics de la literatura del seu país. ‘La mort i la mort d’en Quincas Bram d’Aigua’ no estava pensat com a text teatral, i menys encara com a monòleg, però Muñoz i el director Joan M. Albinyana van quedar seduïts per la bellesa del relat de Jorge Amado. Òscar Muñoz interpreta a escena els 11 personatges d’aquesta faula que ens convida a viure. I en temps com els que vivim, és una invitació que li hem d’agrair, ni que sigui des de la solemnitat d’un funeral.
