L’actor argentí Ricardo Darín torna a ser a Barcelona amb l’obra de teatre ‘Escenas de la vida conyugal’, d’Ingmar Bergman. Acompanyat per la també argentina Andrea Pietra, i dirigit per Norma Aleandro, podeu veure’l al Teatre Tívoli fins al 24 de novembre.
‘Escenas de la vida conyugal’
Aquesta és la tercera vegada en quatre anys que Ricardo Darín interpreta ‘Escenas de la vida conyugal’ al Teatre Tívoli. Tot i això, l’actor assegura que és una obra que encara té molt per explorar. “El text està molt ben escrit i parla de coses que ens interessen. A més, nosaltres estem en moviment, així com l’audiència. Per tant, cada funció és diferent. Un va creixent i va entenent coses que subjuguen en el text, va descobrint capes noves. El teatre és viu, és perillós, té vertigen. És una reunió de molts caps i cors. L’espectador no sap fins a quin punt la seva participació en una peça teatral és fonamental.”
Ingmar Bergman
Aquest text va ser concebut per Ingmar Bergman com una minisèrie de televisió l’any 1973. Després en va fer una pel·lícula i, més tard, l’obra de teatre. “En una societat tancada, com la Suècia dels anys 70 —diu Darín— em sembla que Bergman es va atrevir a parlar de coses que ningú més parlava. La sèrie de televisió va ser tot un fenomen. Ell fa una crítica ferotge a la part fèrria de l’estructura matrimoni. Fa servir l’humor, no fa servir eufemismes, però jo crec que el seu veritable objectiu és rescatar l’amor que sent aquesta parella, més enllà de l’estructura en la qual se senten tancats”.
‘Art’, de Yasmina Reza
Ricardo Darín ja havia trepitjat el Tívoli fa més de 15 anys amb un altre clàssic de l’escena teatral: ‘Art’, de Yasmina Reza. L’actor afirma que aquesta és una altra obra “que està tan ben escrita, que n’aprens cada dia. Yasmina Reza va fer una obra cabdal i, amb l’aparent excusa de l’art contemporani, parla sobre la intolerància i com ens costa acceptar que els altres no pensin com nosaltres”.
‘Nueve reinas’
Però si Ricardo Darín és conegut arreu del món no és pel teatre, sinó pel cinema. Ha participat en desenes de pel·lícules. Va ser l’estafador novell de ‘Nueve reinas‘, de Fabián Belinsky.
Juan José Campanella
L’escriptor romàntic d”El mismo amor, la misma lluvia’ o el fill que se sent fracassat i que vol complaure el seus pares a ‘El hijo de la novia’. Aquests últims dos títols, de Juan José Campanella, el director amb qui Darín més ha treballat. Va ser amb Campanella també que l’any 2000 l’actor argentí va arribar a Hollywood amb l’oscaritzada ‘El secreto de sus ojos’.
Últims èxits
Més recentment, ha interpretat alguns personatges ja mítics, com el desesperat Simón de ‘Relatos salvajes’ o el vitalista Julián de ‘Truman’, de Cesc Gay, que va ser un èxit rotund a Espanya i que li va valer un premi Gaudí, un Goya i una Concha de Plata. A més, l’any 2017 es va convertir en el primer llatinoamericà en rebre el Premi Donostia a la seva trajectòria.
‘La Odisea de los Giles’
Sobre si ja ha descobert quina ha estat la clau del seu èxit, Darín afirma que ha tingut moltíssima sort. “Molta gent ha confiat en mi i m’han ofert molts projectes, de tot tipus. També es veritat que jo, quan era més jove, era molt atrevit i crec que això resultava atractiu per treballar amb mi. Però has de tenir molta sort perquè t’ofereixin fer ‘Nueve reinas’, ‘El secreto de sus ojos’, ‘Relatos Salvajes’ o ‘La Odisea de los Giles’, que arriba ara a Espanya i que sé que us encantarà.” ‘La Odisea de los Giles’, de Sebastián Borensztein, s’estrenarà el 29 de novembre i parla sobre el corralito que va viure l’Argentina l’any 2001.
Darín afegeix que creu que part de la seva sort es deu, també, que ha estat un autèntic treballador. Així que, en resum, la seva fama es deu a la sort i a la tenacitat però, ens atrevim a dir, també als seus ulls blaus. “Bé, això dels ulls blaus de vegades et juga en contra! Ara he d’interpretar un personatge que tenia els ulls molt negres. Això de les lents de contacte ja ho he provat i no em va bé, però ara es poden fer tantes coses en cinema, que aviam com ho fem. Però em fa molta il·lusió sortir amb els ulls negres!” -diu rient-.
