Era setembre del 2008 i el banc Lehman Brothers, als Estats Units, feia fallida. Així començava una crisi econòmica que arrosseguem fins a dia d’avui. L’Esther Vivas ens proposa la seva particular selecció dels títols que millor han reflectit aquesta situació.
Inside job
Charles Ferguson, 2010
El documental ‘Inside job‘ retrata les causes de l’esclat de la crisi, l’especulació immobiliària i com les conseqüències les va acabar pagant, finalment, la gent normal i corrent. Un film de Charles Ferguson que va rebre l’Oscar al millor documental l’any 2011. El gran responsable de tot plegat va ser Wall Street i els vincles estrets que mantenia i encara manté amb el govern dels Estats Units, sigui del color que sigui. Una avarícia sense límits que també mostrava molt bé la pel·lícula ‘Wall Street 2‘.
Wall Street 2: el dinero nunca duerme
Oliver Stone, 2009
Aquesta pel·lícula és una seqüela del film ‘Wall Street‘, del 1987, també dirigida i interpretada per Oliver Stone i Michael Douglas. En la seqüela trobem el mateix personatge, però uns anys més tard, en l’escenari del crac del 2008. La pel·lícula apunta al perill que suposa la falta de regulació dels mercats financers i l’especulació bancària. I com, de fet, l’esfondrament de Wall Street va donar lloc a la crisi financera més important a escala mundial des del crac del 1929.
99 homes
Ramin Bahrani, 2015
La crisi va tenir un impacte directe en la vida quotidiana de les persones. L’impacte més evident, en un primer moment, va ser en l’habitatge. La crisi econòmica va ser fruit de la crisi del préstec hipotecar d’alt risc i va donar lloc a l’esclat de la bombolla immobiliària. Una pel·lícula que ho reflecteix molt bé és: ‘99 homes‘, que retrata la situació als Estats Units a partir de la història d’una família que es queda al carrer i del que es veuen obligats a fer per sortir d’aquesta situació.
Però aquí ha passat el mateix. De fet, es calcula que des que va esclatar la crisi el 2008 fins avui, a l’Estat espanyol s’han dut a terme més de 800.000 desnonaments. I hem de dir que aquestes famílies es queden sense casa, però han de seguir pagant la hipoteca de per vida. I això, és una cosa que només passa aquí, perquè en la majoria de països, si tu lliures el pis s’acaba el deute. Per tant, la dificultat de les persones per poder seguir tirant endavant és encara molt més gran.
La mano invisible
David Macián, 2017
L’impacte de la crisi també ha sigut molt gran en el mercat de treball i així ho analitza en detall la novel·la d’Isaac Rosa: ‘La mano invisible‘, portada després al cinema per David Macián. Una obra que retrata de manera molt gràfica la duresa de treballs repetitius i poc valorats, com el d’un paleta, un carnisser, un mecànic, una persona de la neteja, una teleoperadora o un informàtic. La pel·lícula recorda molt ‘Dogville’ i converteix la precarietat en un espectacle i en un mena de “reality show”.
El despertar de les places
Jordi Oriola, 2012
L’impacte en la gent és una de les cares de la crisi, però l’altra cara és que des del 2008 el número de multimilionaris, aquí, ha augmentat en un 150 %. Per tant, veiem que hi ha una gran majoria que sortim perdent amb la crisi i uns pocs que hi guanyen. Amb aquesta situació tan injusta, hi ha qui ha alçat la veu i hi ha un documental que ho retrata molt bé: ‘El despertar de les places‘. Ens mostra l’inici del moviment dels indignats, quan milers de persones arreu de Catalunya i l’estat, el maig del 2011, van sortir al carrer i van començar a ocupar les places al crit de “No som mercaderies, en mans de polítics i banquers”, “No ens representen” o “Democràcia real ja”. Va ser un moviment extraordinari que va ser capaç de connectar amb tot aquest malestar social fruit de la crisi i que va tenir un fort impacte en la societat, canviant la manera de fer política a partir d’aleshores.
