La María Rodríguez Garrido, o la Mala Rodríguez, com la coneix tothom, ha sigut dolenta i valenta des que, ja fa més de dues dècades, va començar a cantar. I el cert és que aquesta gaditana de Jerez de la Frontera que ens ha demostrat que ni ella, ni la seva música, tenen límits. Criada a Sevilla, on es va enamorar del rap, amb 19 anys es va traslladar a Madrid per editar els seus primers treballs. I ben aviat ens va demostrar que les seves composicions, que combinaven els ritmes urbans amb el flamenc, eren un autèntic ‘Lujo ibérico’ capaç de vendre 67.000 còpies, i va llençar-nos a la cara amb ‘Alevosía’ algunes de les cançons més corejades del hip-hop espanyol. Tot plegat ha fet que la nostra convidada d’avui, que té una mica de ‘Dirty bailarina’ i una mica de ‘Bruja’, sigui coneguda simplement com la ‘MALA’. I justament així ha titulat el seu nou disc. Una excusa perfecta per convidar-la avui a l”Àrtic’, on ens agrada la bona gent però ens fa mandra el bonisme.
“Per a mi ser dolenta és ser valenta, per a mi ser dolenta és ser atrevida, per a mi ser dolenta és no conformar-se, per a mi ser dolenta és anar on jo vull. Jo soc molt dolenta.”
Un disc en plena pandèmia
La Mala Rodríguez va treure el seu anterior disc, ‘Bruja’, el 2013. És a dir, feia set anys que la MC gaditana no publicava un àlbum nou, tot i que sí havia anat penjant senzills a YouTube del disc que avui ens ve a presentar. I després de tanta espera, crida l’atenció que s’hagi decidit per publicar-lo el 29 de maig, en plena pandèmia, però la Mala mai no ha estat de seguir les convencions, ni d’agafar el camí més senzill. A ‘MALA’, tenim lletres que criden a les dones a resistir, però també composicions intimistes adreçades a les mares.
“Ara és el moment per a ser dona, fer música, fer aquest tipus de mescles on s’hi barreja el hip-hop amb els ritmes caribenys… A mi m’agradava el reggae, el hip-hop, el flamenc, la música llatina i vaig voler fer la meva mescla. I ser dona avui és una benedicció per a poder fer el teu projecte, perquè abans el mateix públic, com tu dius bé, era majoritàriament masculí.”
Al costat de la Mala, tenim cantants com Cecilio G, Guaynaa, Lola Índigo o Big Freedia, cantants de la nova generació que representen al hip-hop, el reggaeton o el trap, i que té la Mala com una de les seves mestres.
Totes les cares de la Mala Rodríguez
La carrera de la Mala Rodríguez va començar a finals dels 90, en un moment en què el rap espanyol no disposava de gaires rostres de dona. Amb ella, i la seva música, començava un camí per a les músiques urbanes en femení que ha facilitat fenòmens com els de Bad Gyal o La Zowi. I, en paral·lel, la Mala ha sabut inspirar-se dels nous moviments de la música del carrer, ja siguin el trap o el reggaeton, però sempre mantenint la seva base, que mescla el flamenc i el rap. Aquesta mescla la podrem sentir el 10 de juliol dins les Nits del Fòrum.
