La poetessa, actriu i videoartista catalana Juana Dolores continua representant ‘#Juana Dolores# *massa diva per a un moviment assembleari*’ mentre prepara espectacle i fa lectures dels seus poemes. Hem parlat amb ella de tot plegat a l”Àrtic’.
Una veu que és un terratrèmol
Tot i que l’etiqueta de “provocadora” no li fa justícia i etiqueta de manera simplista el seu discurs, els versos i la veu de Juana Dolores han sacsejat el panorama literari català. Les seves opinions han sorprès per la seva contundència i la seva franquesa, en un paisatge on sovint tot es matisa i ningú vol ofendre. Quan el seu poemari ‘Bijuteria’ va guanyar el premi Amadeu Oller 2020, Juana Dolores no va dubtar en qüestionar els vicis i els manierismes d’una literatura en català més preocupada per mantenir una llengua ortodoxa que la qualitat dels seus versos.
“Jo estic fora de la literatura catalana. Sort que no la necessito ja. Escriuré en català i escriuré en castellà, però la literatura catalana no em representa, no em vol ni jo la vull a ella. És així de trist. He rebut moltíssima hispanofòbia, moltíssim classisme, moltíssim masclisme, moltíssim ostracisme i censura per part de la literatura catalana, per poetes i escriptors de la meva edat, per poetes i escriptors més grans. No necessito la literatura catalana per a res”.
Juana Dolores
I amb tot, el pensament i la poesia de Juana Dolores ens parla d’amor i desamor, de misticisme i hedonisme, de sexe i de l’orgull de qui, havent nascut en el si de la classe treballadora, castellanoparlant i marginada, s’està fent un lloc sense renunciar als seus orígens i amb la lucidesa de destapar totes les vergonyes. També, les d’un masclisme imperant que la cosifica i l’acusa, paradoxalment, de fer apologia de comportaments masclistes.
“La relació que tenim les dones heterosexuals amb els homes heterosexuals que, no només ens violen i ens peguen i ens humilien i ens insulten, sinó que no es responsabilitzen efectivament de nosaltres. I, per tant, arriba un moment que dic: ‘doncs per follar-me a qualsevol “gilipolles” que em tractarà malament, a mi o a les meves amigues, no follo. O follo menys.
Crec que el feminisme s’hauria de començar a preocupar també de considerar la dona heterosexual com un subjecte polític i sexual, també. Perquè jo no tinc una altra que relacionar-me amb els homes heterosexuals perquè soc una dona sexualment activa. Vull sentir-me segura a l’hora de practicar sexe. Aquest és el meu dret al sexe que jo reivindico com a dona heterosexual. No faig apologia de les violacions, no faig apologia de la misogínia perquè entenc que el sexe és intrínsecament consentit.”
Juana Dolores
A més de la seva vessant com a poetessa, Juana Dolores també en té una com a actriu, dramaturga i directora, que ha començat amb força amb ‘#Juana Dolores# *massa diva per a un moviment assambleari*’, l’espectacle que va presentar al TNT de Terrasa l’any passat, que es va poder veure a l’Antic Teatre i que ara ha repetit, en el marc del Grec, en aquesta sala del carrer de Verdaguer i Callís. I vist l’èxit de la proposta, segur que ho tornarà a fer ben aviat.
“El concepte ‘militància’, el concepte ‘militant’ m’agrada. M’agrada el que significa al diccionari, m’agrada com sona, m’agrada com s’escriu. Però no estic d’acord amb tot aquest teatre que fa de la injustícia victimisme, que parla del masclisme, que parla de l’antiracisme. Per exemple, vaig veure una obra sobre la gentrificació a Barcelona… panflets mal fets. I sembla que perquè estiguin parlant de coses que socialment estem bastant d’acord ja es pugui donar per bona aquesta obra.
I no és veritat, perquè la forma estètica està en crisi en totes les disciplines artístiques menys en la música. La música és l’única disciplina artística que ara mateix està en un nivell de qualitat artística real i interessant. Però no podem sacrificar la forma del teatre pel discurs o per allò que diu, i menys si són idees consensuades políticament amb les que tothom està d’acord i que, a més, no incideixen per a res en la realitat.”
Juana Dolores
Juana Dolores: la revolució d’escriure bé
La Juana Dolores Romero Casanova és una escriptora i actriu del Prat de Llobregat que creu fermament que la revolució comença… per escriure bé. Amb una veu forjada a partir de versos i d’un activisme que combina el brilli brilli amb les barricades, la Juana Dolores n’ha tingut prou amb un bon mostrari de ‘Bijuteria’ per guanyar el Premi Amadeu Oller de poesia, però, al mateix temps, no li han caigut els anells a l’hora de denunciar la precarietat de les dones de la neteja, els excessos del capitalisme contra la seva generació o les formes anquilosades de la cultura catalana, a vegades, a cop de tuit o de titular impactant.
I ara, sense abandonar la seva vocació de mística que l’acosta a sor Juana Inés de la Cruz, ha passat per l’Antic Teatre, en el context del festival Grec, per reconèixer públicament que és “massa diva per un moviment assambleari”. I a l”Àrtic’ ens ha semblat l’excusa perfecte per saber com conviuen la diva i l’activista que porta dins.
