L’escriptora anglesa Jeanette Winterson va descobrir de ben jove que la defensa dels ideals és una tasca àrdua i constant. Va ser als 16 anys quan la seva mare adoptiva li va dir que triés entre la seva família i la seva sexualitat. I la Jeanette va marxar de casa. Així començava una carrera vital i literària que la va portar a publicar ‘Fruta prohibida’, el seu primer llibre, saludat amb entusiasme per la crítica, com també ho van ser ‘La passió’, ‘La niña del faro’ o ‘Escrito en el cuerpo’. Avui rebem a l”Àrtic’ una guanyadora de premis com el Lambda o el BAFTA i membre de l’Ordre de l’Imperi Britànic que amb la seva quinzena novel·la se centra en la figura de Frankenstein. Amb ella avui parlarem d’intel·ligència artificial, de cossos humans i de robots, de gèneres fluids i d’amor, de feminisme i de futur. Perquè a l”Àrtic’ ens agraden els reptes i ens encanta la gent capaç de crear vida, encara que només sigui en la ficció.

 

Un Frankenstein per al segle XXI

A ‘Frankissstein’, Jeanette Winterson planteja un futur on la intel·ligència artificial està tan desenvolupada com per elaborar noves formes de vida artificials. En aquest context, que inclou des d’androides fins a robots sexuals, coneixem dos científics: el doctor Victor Stein, que treballa en el camp de la robòtica, i el doctor Ry Shelley. A través d’aquests dos personatges, Winterson representa una societat on els conflictes heteropatriarcals no s’han vist erradicats, on la vida artificial no ha esborrat els debats sobre els gèneres i on la possibilitat de transcendència es concreta en un ordinador que assimila els records i els pensaments del cervell de l’individu. I mentrestant, Winterson ens parla de Mary Shelley i del seu ‘Frankenstein’ com a embrió de tot plegat.

Jeanette Winterson de l’Imperi Britànic

Jeanette Winterson és un dels noms més ben considerats de la literatura britànica contemporània. Les seves novel·les i els seus assaigs han parlat de la dona, del cos, de la identitat de gènere i, sobretot, de l’amor. Amb la seva primera novel·la, ‘Fruta prohibida’, va retratar la seva infantesa com a filla adoptiva d’una família evangelista. Un llibre que es va convertir en minisèrie de la BBC a principis dels 90 i que va marcar el punt de partida d’una carrera plena d’èxits, que l’ha duta a ser inclosa, enguany, al “long list” per al Man Booker Prize. I ara la tenim al nostre plató, contents que sigui la nostra primera convidada angloparlant. Segur que, després de l’experiència, no serà l’única.