El flamenc va néixer fa uns 200 anys a Andalusia com a resultat d’un mestissatge cultural de comunitats minoritàries. Moltes seguidilles i fandangos demostren com el flamenc era una arma de lluita i des de fa un temps han començat a aparèixer els primers artistes que reivindiquen el flamenc com una arma per la dissidència sexual, queer i feminista. El flamenc li ha cantat a la tristesa, l’alegria o l’amor binari, però ara li pot cantar a tots els tipus d’amor possibles.
Jero Férec i Rubén Heras
El guitarrista Jero Férec i el bailaor Rubén Heras programen flamenc des d’un perspectiva queer i feminista al bar La Federica un cop al mes. Jero Férec va néixer a Londres, va començar a tocar la guitarra de ben petit i es va formar a Caño Roto Madrid amb Aquilino Jinménez, El Entri, i també a Barcelona amb Juan Ramón Caro, guitarrista de Mayte Martín durant molts anys. L’any 2018 va publicar el seu primer disc, ‘Color prohibido’, resultat del treball de màster a l’Escola Superior de Música de Catalunya, l’ESMUC.
Ana Brenes
L’Ana Brenes encara no havia après a parlar i ja cantava flamenc. Ella representa una nova fornada de cantaoras que reinterpreten la tradició amb les seves lletres i amb codis propis. Després d’anys de treballar i intentar professionalitzar-se, finalment va deixar el McDonald’s per dedicar-se només al flamenc. L’Ana s’ha format com a cantant i compositora a l’ESMUC amb mentors com Chiqui de la Línea i Rafael Cañizares, i ara la podem veure amb diverses formacions musicals. Ha tocat al Festival d’Art Flamenc de Catalunya (2015), el Festival Jardins de Pedralbes (2018), el Festival Flamenc de Nou Barris (2018), el Primavera Sound (2018), etc.
Concerts: Flamenc queer i feminista
La Federica (mensual)
Divendres, 14 de febrer del 2020, a les 21 h
Sala Apolo
Divendres, 17 d’abril del 2020, a la Sala Apolo
