Assegura que no imagina la vida sense fer música i reivindica el dret i la necessitat d’expressar a través de la creació les emocions en tota la seva varietat i complexitat. Una personalitat que l’ha duta a una exploració constant de gèneres i llenguatges que s’ha traduït en una producció harmònicament versàtil, que transita del soul al rhythm-and-blues o el pop comercial més actual. 

Amb una formació clàssica i de teatre musical, que va adquirir a l’Escola Coco Comin, Sofia Coll ja va mostrar el seu talent incipient, amb només 14 anys, com a participant de la primera edició de ‘La Voz Kids’. Anys més tard va arribar al càsting final d”Operación Triunfo’ i ara protagonitza la sèrie de Ràdio Televisió Espanyola ‘Bany compartit’.

És actriu, ballarina i cantant de les lletres que ella mateixa compon i que entén com a actes de sinceritat íntima. “Soc una mica intensa” i les cançons sorgeixen d’un sentiment “que ha estat allà en algú moment”, assegura. 

Després de publicar diferents singles i amb els estudis acabats, amb la decisió de dedicar-se exclusivament a la música engega una nova etapa centrada en la preparació d’un disc. Explica que quan va començar a treure temes “tenia moltes cançons a la llibreta i volia un àlbum però no tenia una unitat”, mentre que ara aquest format més ampli té sentit ja que han sorgit “diversos temes que són diferents entre ells però que la situació personal ha fet que tinguin una globalitat”.

“Vull que la gent s’ho passi bé quan escolti les meves cançons, però que també pensin, no vull fer música perquè sí.”

Al ‘Feeel’ ens presenta alguns dels seus temes més destacats, com ‘Before I forget what is love’, una cançó que parla d’una relació tòxica. Un gat serveix de metàfora per parlar de la gelosia desvinculada de cap sexe concret en una composició que intenta “empoderar la persona que ho escolta” i que viu una relació d’aquesta naturalesa perquè trenqui amb aquest vincle negatiu. 

També ‘Lost myself’, ‘The way you make me feel’ iCuando fue’, que reflecteix la intranquil·litat que et genera trobar-te “en una situació que no buscaves i que et remou coses del passat”. I ‘Never ending game’, que parla d’un amor amor prohibit. Un tema “universal, amb què tothom es pot sentir identificat en la fórmula que sigui” i que vol recordar que “tot amor és possible si l’altre també vol”, independentment del que digui la societat.

‘Before I Forget What’s Love’

‘Cuándo Fue’

‘Lost Myself’

‘Never Ending Game’

‘The Way You Make Me Feel’