Després de tota una onada d’artistes com la María José Llergo que recupera l’arrel posant-se el xandall, ara arriba gent que recupera o no l’arrel, però es posa el vestit tradicional. Manel, Rodrigo Cuevas, Xurxo Fernandes, Maria Arnal o, fins i tot, C. Tangana són alguns dels que s’han unit a aquesta moda!
Manel
Tipus suite, 2021
El ball de cossiers es fa en diferents poblacions mallorquines pels volts del 15 d’agost, dia de la Mare de Déu d’Agost. Sembla que la paraula “cossier” ve del mossàrab “kossair”, que significa “aquell que corre cerimoniosament”. El ball de cossiers està documentat des del segle XVI i serveix per agrair les bones collites i demanar que totes siguin així de bones. I ple de colors i flors i vida, com per invocar la fertilitat de la terra. El videoclip dels Manel comença amb la dansa tradicional, però va evolucionant cap al surrealisme, cap a una espècie d”On viuen els monstres’, amb éssers fantàstics. O sigui, és la tradició modificada des del seu prisma.
Rodrigo Cuevas i Baiuca
Veleno, 2021
Rodrigo Cuevas mà a mà amb el gallec Baiuca recupera aquesta mística celtibera, del nord d’Espanya, de les bruixes i els encanteris i afegeix a la pòcima màgica un bon raig electrònica i de vestimenta tradicional. Tot i que no hi ha cap lloc on es digui, una part del vídeo sembla clarament inspirat en els ballarins del carnaval de Cobres, una població de Pontevedra que des del segle XVI celebra el Carnestoltes amb aquests personatges, les “madamas” i els “galans”.
Però això no ho és tot. L’asturià Rodrigo Cuevas reinterpreta el vestit típic regional femení, però, amb un barret que té molta teca i que duu gairebé sempre, també al videoclip amb què es va donar a conèixer: ‘Ritmo de la noche’. La “montera picona” és el símbol màxim de l’asturiania, aquest barret amb dos pics verticals, un més llarg que l’altre. Un barret ideal per quan plou (que a Astúries és sempre), perquè l’ala llarga s’abaixa per cobrir la cara i el coll fins enganxar-se a l’altra banda, i a l’estiu, el pic curt posat al front fa de visera. I aquest barret que sembla tan útil i innocent era el Tinder de l’època! El pic llarg està recte cap amunt, és casat. Si està doblegat, està disponible. I si duia dues agulles vermelles, compromès i correspost. Sovint els que buscaven parella portaven unes flors a dalt de tot del pic i només les donaven a la persona que els agradava.
Maria Arnal i Marcel Bagés
Ventura, 2021
Maria Arnal, una altra artista que en aquest cas no reinterpreta el folklor si no la mitologia al videoclip de ‘Ventura’, fet amb la companyia de dansa La Veronal, que ja fa temps que donen vida a les tradicions, per exemple, amb el muntatge ‘Sonoma’. Segur que han fet servir indumentària tradicional valenciana, que és d’on són, però jo també hi ha ‘Cobijadas‘. Les cobijades eren dones de certs pobles de Cadis que es tapaven amb la pròpia faldilla, aixecaven la primera capa per cobrir-se tot tret d’un ull. I el que segur que ha servit d’inspiració per aquest disc de Maria Arnal és la Sibil·la, profetisa que és capaç de veure el futur, té aquest do, i s’ha representat de moltes maneres al món de l’art. I una més al món de la música: aquesta Maria Arnal sibil·la pastoral que destria fragments d’anuncis d’altres sibil·les per crear-ne un de contemporani, amb l’ecologisme al centre.
C. Tangana
‘Demasiadas mujeres’, 2020
A ‘Demasiadas mujeres’, C. Tangana les vesteix a totes de Manolas, aquelles dones de peineta i mantilla que es dediquen en cos i ànima a preparar i custodiar els passos de la verge que sortien a les processons de Setmana Santa, o sigui que en aquest cas remet a una vestimenta tradicional espanyola d’un moment molt concret del calendari religiós.
