El duet Delaporte, format per Sandra de la Portilla i Sergio Salvi, han editat ‘Las montañas’, el seu segon LP. Avui seuen al sofà de l”Àrtic’ per presentar-lo.
Les relacions tòxiques de Delaporte
Delaporte va publicar l’any passat un primer LP, ‘Como anoche’, en què parlaven d’una relació tòxica. El resultat del disc, però, els va deixar amb moltes reflexions sobre aquesta mena de relacions, i ara ho plasmen a ‘Las montañas’. El segon treball de Sandra de la Portilla i Sergio Salvi retrata les etapes d’inseguretat personal, crisi, revolta i superació d’una persona immersa en una relació malsana. En aquesta ocasió, s’acompanyen de músics com Ginebras, Putochinomaricón, Ximena Sariñana o Arkano, companys de generació i de sensibilitats. ‘Las montañas’ ens presenta un Delaporte més complex i menys festiu que els que havíem conegut fins ara, però que manté la seva aposta per una fusió de música electrònica i pop desacomplexada i moderna. Una aposta que ja han pogut presentar en concert, un cop va acabar el confinament a l’estiu.
“Tocar en directe em dona tota l’adrenalina, felicitat i endorfines que em cal per seguir vivint. Tocar és com esmorzar, com dinar, com respirar… El dia del concert va ser molt emocionant i molt estrany, perquè la gent anava amb mascaretes, però ens donaven tot el seu suport aixecant les mans. Va estar molt bé.”
Entre Madrid i Nàpols
Delaporte és un duet italoespanyol que n’ha tingut prou amb dos anys per revolucionar la música electrònica estatal. Aquest és el temps que ha passat des que la madrilenya Sandra de la Portilla i el napolità Sergio Salvi van decidir sumar esforços en una proposta musical influïda per la profunditat de les lletres pròpia del soul i el blues i pels ritmes de l’electrònica italiana. I així, a mig camí entre Nina Simone i Giorgio Moroder, Delaporte ha irromput amb força en l’escena musical i ha anat sumant seguidors amb EP com ‘Uno’ o ‘Como anoche’. I ara, ens conviden a acompanyar-los en una excursió per ‘Las montañas’, però abans fan una parada a l”Àrtic’ on, tot i que ens agrada la natura salvatge, en el fons som molt de ciutat.
