La paraula “tonadillera”, li encanta a la dibuixant Carla Berrocal: “Hem sembla una fantasia”, comenta. Així es coneix avui dia a Concha Piquer, una de les cantants que més va ajudar a definir el que entenem com a cobla espanyola, un gènere musical que prové del francès cuplet, un tipus de cançó lleugera, dividida en estrofes breus i amb una tornada que sovint es cantava amb la mateixa melodia.
Concha Piquer va ser una dona amb molt caràcter, “el prisma del temps l’ha jutjada molt malament pel fet de ser dona”, comenta Carla Berrocal, que ha volgut explicar la vida d’aquesta cantant i actriu valenciana al seu darrer còmic-book. Provinent d’una família pobre, Piquer va ser descoberta pel compositor Manuel Penella, amb qui va viatjar a Nova York, on va debutar i triomfar els primers anys de la seva carrera. Piquer tenia capacitat de lideratge, molt temperament i un caràcter difícil que la va portar a dirigir, anys més tard i amb mà de ferro, la seva pròpia companyia teatral. “Si aquests atributs s’haguessin donat en un home“, diu Berrocal, “no seria jutjada amb tanta duresa“.
En el cas de Concha Piquer, pel fet de ser dona, hi ha un tapís de misogínia molt gran
Concha Piquer “és diferent perquè té una forma d’interpretar les cançons molt concreta: és molt actriu”, a més, comenta la dibuixant, “sempre va mantenir la distància amb la resta de folklòriques. Tenia una mal entesa competència femenina i es veia amenaçada per les altres artistes”.
Piquer, una feminista sense saber-ho
“Jo tenia la teoria que una persona ha de tenir certa consciència feminista per ser-ho”, però explica Berrocal que treballant en el còmic ha vist que “les nostres àvies i mares, sense tenir gaire coneixement feminista, han sigut feministes d’alguna manera. Igual Concha Piquer era feminista sense saber-ho: va ser una persona lliure, que va fer el que va voler dins el seu cercle“.
Carla Berrocal diu que busca l’èpica feminista en els seus treballs, una èpica que “no es la de l’heroi masculí, que és una èpica individual en què destaca el paper de l’heroi”. Com seria l’èpica feminista? Per a la il·lustradora, aquesta apareix en el treball col·laboratiu de les dones, més horitzontal i transversal”.
Carla Berrocal ha treballat durant molt de temps per donar forma a ‘Doña Concha. La rosa y la espina’, un retrat biogràfic de la mítica cantant fins a donar-li l’aparença amb què ha arribat a les llibreries: un llenguatge visual, molt cinematogràfic, amb diferents nivells de lectura. Al còmic hi ha una part biogràfica, en què es mostren episodis de la vida professional i personal de l’artista i una altra en la qual descobrim l’estudi que l’autora ha fet per poder explicar què és la cobla i quines han estat les protagonistes. Així hi apareixen temes com l’activisme LGTBI, la llibertat, el feminisme, el franquisme o el perill dels discursos populistes i feixistes que han arribat als nostres dies. En aquest sentit, el discurs de Franco del 18 del juliol del 36 a les Canàries es detalla en el còmic per la seva “tremenda actualitat”. I és que Berrocal tem que no hagin canviat gaire les coses.
‘Doña Concha’, la tercera novel·la gràfica de Berrocal
La Carla Berrocal va estudiar il·lustració i disseny gràfic. Des de l’any 2004 es dedica a la il·lustració editorial en mitjans com ‘Eme21magazine’, eldiario.es i ‘El País’, entre d’altres. Feines que ha compaginat amb l’activisme feminista, l’ensenyament i la divulgació.
El seu debut en el món del còmic va ser dibuixant d’obres com ‘Hire: el terrible vampiro samurái’ (amb Daniel Hartwell), l’any 2004, o ‘Mad trio’ (amb Jason DeGroot), un any més tard. El seu primer treball com a dibuixant en solitari va ser a ‘Quattrocento’ (2006). L’any 2011, Berrocal va publicar ‘El brujo’, la seva primera novel·la gràfica, inspirada en la cultura popular xilena i, cinc anys més tard, el 2016, la seva següent obra: el còmic experimental ‘Epigrafías’, sobre la vida de la poetessa nord-americana Nathalie Clifford Barney.
‘Doña Concha. La rosa y la espina’, la seva nova novel·la gràfica de quasi 200 pàgines, arriba després de tres anys de treball d’investigació i documentació, a banda de la feina de guió i dibuix.
