Raquel Meller, una de les artistes que va debutar al Paral·lel, es va convertir en una de les més grans estrelles internacionals del primer terç del segle XX.

Una estrella del Paral·lel

Francisca Marqués López treballava en un taller de confecció freqüentat per artistes de teatre on va conèixer la cantant Marta Oliver. Francisca va debutar al saló La Gran Peña el febrer del 1908 amb el nom artístic de La Bella Raquel. Poc després va adoptar el nom de Raquel Meller i va debutar el 16 de setembre del 1911 al Teatre Arnau. Va ser la primera a cantar èxits de l’anomenada cançó espanyola, amb cuplets com ‘La violetera’ o ‘El relicario’ i va fer una gira l’any 1926 pels EUA com una gran estrella.

El cuplet elevat a art

La cantant, cupletista i actriu de Tarazona va aconseguir dignificar el gènere dels cuplets, fins aleshores considerats cançons vulgars pròpies de cafè teatre barat. Gràcies a Meller els cuplets van entrar al repertori dels millors teatres i sales d’espectacles d’arreu del món.

Charles Chaplin volia que participés de la gran obra mestra del cinema clàssic, ‘Llums a la ciutat’però Meller tenia compromisos en diverses gires. Chaplin li va demanar permís per posar ‘La violetera’ a la banda sonora de la pel·lícula.

Durant la Guerra Civil va romandre a l’Argentina i un cop acabada va tornar a Barcelona. Els últims anys de la seva vida va viure sola i pràcticament oblidada pel públic. Va morir el 26 de juliol del 1962 a Barcelona i va ser enterrada al cementiri de Montjuïc.

Ho va explicar Carme Piquer, amiga de Raquel Meller, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.