Aprofitant el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, repassem còmics de diferents estils i fins si tot enfocats a diferents públics, que destil·len un clar missatge feminista.
1
‘Annemarie’
María Castrejón i Susanna Martín. Norma, 2019
Un còmic biogràfic amb punts experimentals, que repassa la curta trajectòria vital d’Annemarie Schwarzenbach, una icona del feminisme del període d’entreguerres, una dona clau que va desafiar el patriarcat a principis del segle XX. Annemarie Schwarzenbach va ser una rebel, una dona avançada al seu temps que a principis del segle XX vestia com un home, era obertament lesbiana, conduïa cotxes i viatjava per tot el món sola, a la recerca de reportatges que després escrivia amb una prosa envejable. De fet, va ser una peça clau per comprendre la crònica de viatges de la primera meitat de segle XX. Va ser una cronista de les convulsions polítiques i socials de l’època i va seduir escriptors com Thomas Mann, per exemple. El còmic reivindica aquesta figura, però també ens ofereix la cara més fosca del personatge, una dona esclava de la morfina que va estar ingressada a uns quants centres psiquiàtrics per culpa de la seva addicció. La narrativa del còmic és meravellosa, amb moments experimentals d’una bellesa brutal, i es complementa amb un dibuix impressionant: aquest còmic és una joia.
2
‘XTC69’
Jessica Campbell. Astiberri, 2020
L’argument és senzill: una nau extraterrestre tripulada per tres dones, liderades per la comandant Jessica Campbell, aterra al nostre planeta amb una missió: trobar homes per reproduir-se. Però la Terra ha patit un cataclisme i l’única persona viva és Jessica Campbell, l’autora de l’obra, que ha sobreviscut criogenitzada, un gir metareferencial que et deixa descol·locat, però encaixa amb l’humor estrany de l’obra. Al final, la terrícola Campbell se sumarà a la tripulació i acabarà trobant amb elles un planeta on hi ha homes i impera el masclisme i la misogínia més rancis. La resta haureu de descobrir-ho vosaltres. Campbell fa una barreja molt estimulant de ciència-ficció delirant, feminisme radical i humor àcid, absurd. En aquesta coctelera, amb l’excusa de la recerca d’homes que permetin a les dones protagonistes reproduir-se, l’autora canadenca se’n refot de l’heteroptriarcat, el masclisme, la misogínia i també li queda temps per fotre-li un bon cop de puny a la transfòbia i l’homofòbia. Tota aquesta crítica, tot i tenir moments de feminisme radical absolutament bojos que no revelarem, es fa des d’una perspectiva humorística surrealista i bruta, que recorda els grans del còmic underground més irreverent.
3
‘Leñadoras’
Noelle Stevenson. Sapristi, 2017
És un còmic important i premiat, va guanyar el prestigiós premi Esiner a la millor sèrie nova i a la millor sèrie per a adolescents. Guillermo del Toro, per exemple, n’és molt fan. És un còmic juvenil que molts adults haurien de llegir. Té com a protagonistes un grup de noies que són “girl-scouts” i viuen tota mena d’aventures psicodèliques, amb éssers fantàstics i personatges delirants, al campament. És una sèrie que agafa el gènere del grup de nens detectius, estil Los Cinco, i l’actualitza, amb un grup de noies adolescents que trenquen estereotips en tots els aspectes. Les noies són decidides, molt “canyeres”, tenen autonomia pròpia, no necessiten l’ajuda dels nois en cap moment. La naturalitat amb la qual es presenten les diferents noies, la naturalitat amb què interactuen entre si, i també la naturalitat amb què l’autora inclou subtext clarament queer, una picada d’ull a la comunitat LGTBI: jo no és un missatge que reivindiqui la tolerància, no cal, és naturalitat pura. Sense dubte és un còmic que faria llegir als meus fills, perquè t’ajuda a descartar amb naturalitat i humor, actituds masclistes, misogínies, homofòbiques i trasnfòbiques i té un missatge feminista gens forçat, molt ben integrat a la història i que dona valor a la sororitat.
4
‘Juegos reunidos feministas’
Patricia Escalona i Ana Galvañ. Temas de Hoy/ Planeta, 2019
No sé si el podem qualificar com a un còmic, és un artefacte que està a mig camí entre el còmic i el llibre de passatemps, és un manual feminista interactiu que juga la carta de l’humor per educar les lectores (i de pas els lectors) sobre el feminisme i la seva autèntica dimensió. Un experiment radical, original i amb un humor corrosiu. Amb el lema “Humor sí”, Lucha también, ‘Juegos reunidos feministas’ és, com el seu nom indica, un catàleg divers de jocs interactius en clau feminista, amb un alt nivell de mala llet i contundència, que juguen també amb l’humor irreverent. Al llibre hi ha jocs de tota mena, una ‘Dónde está Wally’ en què has de trobar quatre masclistes entre la multitud, per exemple Trump. Hi ha un joc del penjat amb Harvey Weinstein com a executat. Un mots encreuats i tests molt curiosos, com el de fingir l’orgasme. El llibre està molt ben il·lustrat i és un objecte pop i és alhora un manual de combat feminista que no agafa presoners. Per cert, al final, en pàgines plastificades, hi ha un manual interessant per fer un cunnilingus com cal. Jo ja he pres nota.
5
‘Sally Heathcote. Sufragista’
Bryan i Mary Talbot i K. Charlesworth. La Cúpula, 2015
S’acabem de complir 100 anys de la llei que permetia les dones votar. Va ser una lluita que les sufragistes van dur a terme durant molt de temps i que els va costar cara a moltes dones britàniques. El còmic ens mostra una cara de la política vergonyosa a través del testimoni d’aquestes dones sufragistes, que van tenir la valentia de plantar cara a un sistema heteropatriarcal repressor amb la dona i afrontar les conseqüències. El còmic mostra que les sufragistes eren empresonades, colpejades, assetjades sexualment i vexades. Algunes d’elles van arribar a suïcidar-se o morir per les seves accions. El còmic utilitza un personatge fictici, Sally Heathcote, una treballadora domèstica al servei d’Emmeline Pankhurst (pionera del moviment pel sufragi de la dona), per introduir-nos en la història real del moviment sufragista de principis de segle al Regne Unit. Els altres personatges i esdeveniments que envolten a aquesta empleada de la llar són històrics, és a dir, van existir de veritat i van ser actrius principals del moviment sufragista.
