A Isabel Steva tothom la coneix com a “Colita” perquè presumptament els seus pares la van trobar de ben petita a sota d’una col. Als seus 73 anys és una una fotògrafa de referència en una disciplina que històricament ha estat dominada per homes. Fins als 17 anys va estudiar rodejada de monges al Sagrat Cor i no en guarda gaire bon record. Es va iniciar al món de la fotografia de la mà d’Oriol Maspons i Xavier Miserachs, tot i que reconeix que el seus grans mestres són Francesc Català Roca i Julio Ubiña. El testimoni gràfic de la Gauche Divine té el segell de la seva mirada, però també ha publicat a les revistes i als diaris més prestigiosos, ha fet més de quaranta exposicions i ha publicat una cinquantena de llibres. De premis, pocs n’hi en falten: la medalla al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona, la Creu de Sant Jordi, el premi FAD d’honor d’arts parateatrals i el premi a la trajectòria atorgat pel col·lectiu de Dones Periodistes per la seva comunicació no sexista. Ara a La Pedrera resumeix 50 anys de carrera amb 107 imatges sota el títol “Colita, perquè sí!”, una retrospectiva de la seva trajectòria que cal anar a veure abans del 13 de juliol perquè sí… perquè val molt la pena i sobretot perquè si hi anem més tard, l’exposició s’haurà acabat.
“Colita, perquè sí!”
Amb l’exposició “Colita, perquè sí!”, comissariada per Laura Terré, la Fundació Catalunya-La Pedrera presenta la primera retrospectiva dedicada a la fotògrafa. Un ampli recorregut per la seva trajectòria vital i creativa que revisa els diversos itineraris del seu arxiu: des del món del flamenc a la lluita feminista, el cinema, la Nova Cançó, la Gauche Divine, el món de l’espectacle o la vida a la seva ciutat, Barcelona; tot a través de la seva mirada carregada d’intenció i humor.
