Visita guiada de luxe amb la mateixa Colita, que ensenya, a través dels negatius, la seva manera de treballar. És una retrospectiva molt personal. Colita hi mostra fins i tot la primera càmera de baquelita que li va regalar el seu pare als 12 anys, o les seves fotografies fetitxes, les que decoren casa seva. Però no s'ha immergit tota sola dins el seu arxiu personal a fi de muntar l'exposició. Ha necessitat un cop de mà, que li ha donat l'equip de La Pedrera. COLITA, fotògrafa "¿Tú sabes lo que és enfrentarte a 50 años de trabajo? ¡Por Dios! ¡Qué horror! Es tremendo, te tienen que ayudar. Tienen que decir: pues esta me gusta. Y tú crees, ésta? Sí, mujer! Y así... Ah, equipo de mujeres, ¡eh!" El seu vessant de militant feminista està reflectit en la mostra, així com la seva passió pel flamenc o pel quotidià dels barcelonins, que ha retratat des dels anys 60. Una obra en blanc i negre en què s'expressa una mirada propera, carregada d'intenció i d'humor que Colita sempre ha cultivat des de la independència. De fet, va definir una línia de treball ben clara en la qual no entraven ni la publicitat ni la moda, però sí la cultura. "Eso siempre siempre me ha gustado, me ha apasionado, me he sentido cómoda y he acabado haciéndome amiga de la mitad de la mitad de la gente que he retratado, por no decir casi de toda." És el cas de la recent desapareguda Anna Maria Moix i del seu germà Terenci, de Josep Maria Castellet o de Jaime Gil de Biedma... Uns noms que ja són història i confirmen el valor d'aquesta mostra antològica i imprescindible.
Isabel Steva és coneguda artísticament com a Colita i és un dels referents de la fotografia catalana contemporània. En la mostra es poden veure 107 fotografies de l’artista i també altres tipus de documents, com llibres, discos i cartells, entre d’altres. Es tracta d’una exposició completa amb material que va des dels anys 60 fins a l’actualitat i que recull mig segle d’història. La fotògrafa ha capturat el món del flamenc, la lluita feminista, el cinema, la Nova Cançó, la Gauche Divine, el món de l’espectacle o la vida a Barcelona.
El tema central de la seva carrera és el flamenc. Va retratar els gitanos del Somorrostro i la bailaora Carmen Amaya, de la qual sempre ha fet pública l’admiració. Colita arriba a la plena maduresa professional a finals del franquisme i als inicis de la transició. És llavors quan la fotògrafa capturarà les manifestacions, els actes electorals i la reivindicació feminista. Durant la democràcia la seva càmera ha disparat cap al paisatge urbà de Barcelona.
Activitats paral·leles
A banda de l’exposició s’han programat diverses activitats, com una conversa entre la fotògrafa i Maruja Torres, el 24 de març. També hi haurà una taula rodona amb el títol Colita: la Reivindicació de la Mirada”, prevista per al 28 d’abril.
