“Flow canari”, rimes divertides i fresques, i una estètica inconfusible. Bejo ha arribat per quedar-se i ja fa uns anys que destaca en el panorama de la música urbana actual amb la seva barreja d’estils i els seus videoclips esbojarrats. Coneguem una mica millor qui hi ha darrere les seves inseparables ulleres de sol.
Començaments i internet
Borja Jiménez Mérida
, més conegut com a Bejo, és un músic nascut a Tenerife fa 26 anys. Des de petit es va interessar pel rap i va començar a escriure les seves pròpies lletres. Més tard, a l’illa d’El Hierro, faria cançons amb els seus amics Uge i Don Patricio, amb qui formaria el grup Locoplaya.
“Locoplaya sorgeix dels estius que jo passava a casa de la meva àvia a El Hierro. Uge i Don Patricio són d’allà, per les nits ens ajuntàvem i fèiem cançons i així va sortir el grup.”
L’any 2013 Bejo va decidir començar la seva carrera en solitari, que avui manté en paral·lel a la de Locoplaya, tot i que el grup, que té milions de visites a YouTube, està bastant aturat.
“Fa uns quatre o cinc anys que la gent es va començar a fixar en el que jo feia i em van començar a trucar per fer bolos. Així que el que abans era un hobby ara ja és una cosa que faig a temps complet i tinc la sort de poder-me dedicar al que m’agrada.”
Fes-t’ho tu mateix
A més de la seva música, la millor aliada de Bejo ha estat internet. Sempre hi ha penjat els seus vídeos i és així com ha anat arribant a un públic més ampli. És el paradigma del “fes-t’ho tu mateix”: ell fa els seus videoclips i també grava i produeix a casa tota la música que fa.
“Ho faig des de Madrid, on visc fa uns anys, i mai m’he gastat els diners anant a un estudi. Des de petit he anat aprenent com fer-ho. Em comprava un micro, una targeta, mirava tutorials de YouTube, i anava fent.”
Videoclips
També acompanyen Bejo els seus personalíssims videoclips que, com no, edita ell mateix amb altres amics i que mostren el seu propi univers, amb un imaginari fantasiós i en ocasions surrealista. Fer música per ell significa també fer vídeos: els publica abans que els discos, per anar posant la mel a la boca dels seus fans, i gairebé tots els seus temes en tenen un.
“M’agrada que tinguin fantasia. Jo no puc competir en desplegament de mitjans, amb cotxes, cases i grans produccions. Així que intentem que sigui graciós o mig esbojarrat i mostrar el que tinc a dins.”
‘Chachichacho’
Després de ‘Hipa hopa vacilanduki’ i ‘Parafernalio’, ‘Chachichacho’ és el tercer àlbum de Bejo, que ha fet en ple confinament.
“El que m’agrada del rap, de la música, és intentar expressar-te, donar-li el teu toc, el teu estil. Un dia pots estar mosquejat i un altre content, i poder transmetre-ho. Al final és com un acompanyament que tens.”
És un disc més introspectiu i s’hi veu l’evolució d’un músic que creix com a persona i com a artista. Tot i això, la conya i l’humor no hi podien faltar.
“Jo crec que la clau és fer el que vulguis, estar content amb el que fas. Clar que vull que tot vagi bé i arribar a més gent, però tampoc vull tornar-me boig ni fer coses que no vulgui.”
El disc inclou el tema ‘Fiesta en la terraza’, que va generar certa polèmica en parlar d’un virus xinès.
“Jo no soc racista ni molt menys, ni culpo als xinesos ni molt menys. Amb el tema només pretenia entretenir la gent i també ajudar una empresa de Tenerife que estava fent mascaretes.”
“Dibejos”
Des de petit Bejo també pinta i dibuixa, i amb els seus quadres o “dibejos” també ha aconseguit crear una estètica particular. Diu que ho fa només com a afició, però les seves obres comencen a tenir pretendents. A E-Bay, de fet, es va arribar a licitar un dibuix seu per 100.000 euros, tot i que assegura que tot va quedar en una anècdota.
“No és que jo hagi fet Belles Arts ni sigui un erudit de la pintura. Sempre m’ha agradat dibuixar, abans feia més grafits, i des que vaig anar a Madrid, tenia més temps i em posava a pintar per decorar l’habitació on estava. I llavors vaig pensar que igual que poso el que canto a Instagram, també podia posar el que pinto.”
L’autoproclamat “cantarín” ha participat en les Nits del Fòrum, en un concert estrany per les condicions de la pandèmia, però en què el “flow” del canari ha arribat a un públic animat i amb ganes de ballar. Pel que fa al seu futur immediat, és evident que sota el seu particular pentinat, les idees no paren de fluir. Anuncia ja nou disc, diu que es troba bé, que està motivat i que no vol parar de fer coses. Bejo és creativitat a dojo.
