El Teatre Nacional de Catalunya programa uns ‘Afanys d’amor perduts’ que escrivia William Shakespeare abans del 1600, però que Pere Planella ha portat una mica més cap als nostres dies. Una comèdia d’embolics amb especial importància del paper d’unes dones apoderades i que sempre tenen el control de la situació.
L’argument és ben senzill: el rei de Navarra i els seus nobles fan un jurament d’abstenir-se durant anys dels plaers mundans (dones incloses) i dedicar-se només a l’estudi, però l’arribada de la princesa de França (per reclamar unes terres en litigi) i les seves acompanyants faran trontollar-ho tot. Ells cauen rendits i enamorats i elles els fan anar per on volen.
Peter Vives, Pep Anton Muñoz, Sara Espígul i Mima Riera encapçalen un repartiment format per 13 actors que defensen aquesta versió que dirigeix Pere Planella, a qui ara feia molt temps que no vèiem dirigir.
Cal destacar una traducció molt encertada de Salvador Oliva, que ha mantingut la rima en els poemes i les cançons, però no en tot el text, i que ens mostra un ús i jocs del llenguatge que estan realment molt ben trobats.
