L’any 1519, el rei Carles I d’Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic va fer una entrada apoteòsica a Barcelona pel carrer de Sant Antoni Abat, a tocar del Mercat de Sant Antoni.
Els preparatius de la visita
L’any 1517, el rei Carles va desembarcar a Astúries i va anar a diverses ciutats de la península Ibèrica a celebrar les Corts. Finalment, es va dirigir a Barcelona per jurar-les i per ser reconegut com a primer rei de les corones de Castella i Aragó, unificades sota un únic regne.
Davant l’arribada imminent del rei, el Consell de Cent de Barcelona va preparar una sèrie de festivitats. Entre altres coses, va demanar als ciutadans que netegessin els carrers, que es posessin les seves millors robes i que decoressin les botigues i els carrers per on havia de passar el rei. També es va demanar a les persones que estaven de dol que l’abandonessin durant dos dies.
El dia abans de la visita, el rei va dormir al Palau Valldonzella.
La visita de reconeixement
El dia 15 de febrer del 1519, les personalitats més importants de la ciutat s’havien reunit a la plaça de Sant Jaume i van anar en comitiva a rebre el rei al portal de Sant Antoni. La comitiva anava precedida d’un joglars i uns trompetistes.
El rei anava acompanyat per un gran seguici. Al capdavant hi anava el portador de l’espasa reial, per recordar que el rei era, davant de tot, un cap guerrer. Al darrere del portador de l’espasa reial hi anaven els cortesans flamencs i espanyols. Aquestes visites tenien molta importància perquè simbolitzaven la relació entre el monarca i el seu regne.
La vista del 1542 i les lleis per Amèrica
Després d’aquesta primera visita per jurar les Corts, l’emperador Carles en va fer moltes d’altres. Això demostra la importància de Barcelona en l’administració de l’imperi.
La més important d’aquestes visites a Barcelona, per les conseqüències que hauria de tenir a tot Amèrica, va ser la del 1542. En aquesta visita es van promulgar les Lleis d’Índies. Aquestes pretenien reorganitzar l’administració de les noves terres americanes i també els aspectes econòmics. Però, sobretot, van ser importants perquè s’hi legislaven la llibertat i els drets dels indígenes. D’allà en va sortir La Comanda, una institució castellana que en teoria havia d’evitar els abusos dels colons sobre els indígenes. El març del 1544, el virrei Blasco Núñez Vela va arribar a Perú amb les noves lleis promulgades a Barcelona i la seva aplicació va ser traumàtica. Els que les havien d’aplicar es van revoltar i van provocar una guerra civil. Per posar fi al conflicte, les lleis aprovades a Barcelona no van ser aplicades.
