El nucli històric de Sant Genís dels Agudells, als peus de la muntanya de Collserola, es remunta al segles X i XI. Està compost per l’església, la rectoria, el cementiri —el darrer cementiri parroquial dins la ciutat—, i la masia de Can Safont. El barri va néixer molts segles més tard al voltant d’aquest nucli. Ho explicava Juanjo Fernández, membre del Centre d’Estudis Històrics el Pou, en aquest capítol del ‘Va passar aquí‘.
L’església dels dos Genís
L’església està consagrada l’any 931, però podria ser anterior, d’origen visigòtic. Aquesta hipòtesi es fonamenta en l’existència d’un carreu o pedra tallada amb una gravació d’un peix, símbol cristià tardoromà.
L’església té dos patrons: un Sant Genís comediant màrtir a la Roma de l’any 303, i un altre Sant Genís, aquest de la Provença, del segle V. L’estructura actual, amb un característic campanar alt i agut, és d’una remodelació del 1671.
El cementiri parroquial, el darrer dins la ciutat
El cementiri de Sant Genís dels Agudells és l’únic cementiri parroquial que queda a Barcelona dins la ciutat. L’altre cementiri parroquial de la ciutat és el de Vallvidrera, però és fora del nucli. L’origen del de la Sagrera és al voltant de la parròquia i es pot datar cap al segle XIV, encara que podria anterior a antiguitat de l’església.
La fi dels cementiris parroquials
A finals del segle XVIII, Carles III, en el context de la Il·lustració, va decidir que no era saludable enterrar els morts dins la ciutat, al voltant de les parròquies. Cal pensar que en aquella època, Barcelona era una ciutat emmurallada i amb l’augment de la població i el consegüent augment de morts, els cementiris estaven saturats i els dies de pluja, fins i tot, els morts emergien entre el fang. Per això, Carles III va ordenar construir cementiris fora de la ciutat. Però el cementiri de Sant Genís, bé per la seva llunyania, bé per estar fora muralles, va seguir amb la seva activitat fins avui.
La masia de Can Safont
La masia de Can Safont és de mitjans del segle XV. El propietari era Jaume Safont, escrivà de la Generalitat. Aquesta masia també va ser seu municipal quan Sant Genís va deixar de ser parròquia per esdevenir municipi, Sant Genís d’Horta.
A principis del segle XIX, la població va créixer més ràpid a la banda d’Horta que a la Sant Genís i l’Ajuntament es va traslladar a la plaça de les Santes Creus.
Ho va explicar Juanjo Fernández, membre del Centre d’Estudis Històrics el Pou, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
