Al cementiri del Poblenou hi ha una tomba més concorreguda que la resta. Es tracta del nínxol 138 de l’illa 4a i sempre és ple d’espelmes, notes, flors i fotos. Pertany a Francesc Canals i Ambrós, un jove mort als 22 anys el 27 de juliol del 1899 i que és conegut popularment com el Santet del Poblenou. És un exemple de culte popular que ha perdurat.
Qui era Francesc Canals?
Francesc Canals va néixer a Ciutat Vella. El seu pare era cec i es dedicava a la venda d’estores. Als 14 anys, el Santet va treballar de dependent als grans magatzems El Siglo, a la Rambla. Es va guanyar la fama de bona persona i diuen que sempre feia obres de caritat. També era conegut per la capacitat de predir el futur: expliquen que va encertar la seva mort i l’incendi dels grans magatzems El Siglo, que finalment van cremar el 1932.
Lloc de pelegrinatge
La tradició de visitar el Santet del Poblenou la van iniciar les seves companyes de feina d’El Siglo i les floristes de la Rambla perquè es va estendre el costum d’anar-li a dur el ram de flors de núvia després del casament. La llegenda també explica que després de la seva mort, al seu pare se li va guarir la ceguesa i molta gent li demana un cop de mà en aspectes relacionats amb la salut.
L’any 1908 hi havia tanta afluència que l’Ajuntament de Barcelona va traslladar la seva tomba a un espai més gran i accessible. També es va col·locar un vidre davant la tapa del nínxol, que és per on encara avui dia els devots fan passar les ofrenes. I com a prova del seguiment d’aquesta tradició, cal dir que Cementiris de Barcelona retira el vidre un parell de vegades l’any per fer neteja.
Ho va explicar Jordi Cortés, escriptor i historiador, en aquest capítol de ‘Va passar aquí‘.
