A principis del segle XX, un pioner dels aplecs de la sardana es va convertir en el principal editor i autor de revistes eròtiques.

Al carrer del Bou de Sant Pere, 9, hi havia l’impremta Layetana, on Joan Sanxo Farrerons va publicar a principis dels segle XX les seves novel·les eròtiques. Primer, el 1918, havia estat a la rambla de les Flors, però el 1920 es va traslladar a aquest emplaçament.

Un èxit editorial de baix cost

La impremta tenia uns cinc o sis operaris. S’hi van fer unes 30 col·leccions, i algunes tenien més de 100 fascicles. La primera es va publicar el 1918, encara al local de la Rambla. Eren edicions de butxaca, en format 10×15. Tenien un màxim de 60 pàgines i la tapa en color. Costaven uns 30 cèntims, un preu assequible. La col·lecció més emblemàtica va ser ‘La novela moderna’. Els dibuixos anaven cap a la pornografia, però no eren del tot explícits. Les tirades eren altes i les vendes, importants.

De sardanista a pornògraf

Joan Sanxo Farrerons va començar com a sardanista. Va fer, per exemple, el primer aplec de la sardana a Vallvidrera. També va escriure teatre en català, va editar tebeos infantils i va ser empresari de boxa.

A finals dels any 10 va començar a editar publicacions eròtiques i a escriure novel·les pornogràfiques sota el pseudònim de Víctor Ripalda. També va fer servir un pseudònim femení, Laura Brunet, amb el qual va publicar ‘El desnudismo integral’, amb fotografies. Quan escrivia teatre signava com a Johannus.

Per explicar el canvi de sardanista a pornògraf, Jean-Louis Guereña, autor del llibre ‘El sardanista pornògraf’, proposa la necessitat d’ingressos davant la recent paternitat.

Problemes amb la llei

La seva activitat editorial amb el porno li va portar problemes amb les autoritats, especialment durant la República. Va rebre més d’una multa de 500 pessetes, una quantitat molt important a l’època. Es considerava la pornografia dins el delicte d’escàndol públic. Malgrat tot, les novel·les eròtiques es venien als quioscos de la Rambla i es tapaven parcialment per no ensenyar els cossos nus.

L’any 1935, les multes van posar fi a les publicacions eròtiques. La darrera publicació, ‘La novela biófila’, de l’any 36, estava barrejada amb temàtiques anarquistes. La impremta de Sanxo Farrerons va deixar de publicar definitivament amb l’inici de la guerra.

Durant el darrer terç del segle XIX i el primer terç del XX, Barcelona va ser el centre de producció d’Espanya de novel·la pornogràfica. I la producció de Sanxo Farrerons en va ser decisiva.