L’admiració pel compositor, multiinstrumentista, cantant i productor James Blake va ser el detonant d’una unió que s’ha demostrat fructíferament innovadora. I és que, partint dels referents, Malcus Codolà i Emili Bosch han anat dibuixant un camí propi fins a generar un so plenament genuí en l’escena catalana. El seu projecte b1n0, between ones & zeroes, es fonamenta en l’experimentació electrònica, però té una vocació integradora, oberta a altres estils, eines i veus.
Els sintetitzadors i “samplers” es combinen amb objectes quotidians convertits en instruments i noms com Adriano Galante de Seward, Núria Graham, Pau Vehí de North State i Joan Pons d’El Petit de Cal Eril han visitat i contribuït a fer polifòniques les creacions de b1n0.
“Jo no sabia que volia fer una cosa així fins que no ho vaig trobar, és una reacció a una sèrie d’escoltes”, confessa Codolà. Per a ell, que va començar tocant la bateria sent un nen i va estudiar jazz al Taller de Músics, b1n0 ha suposat el retorn a la creació musical després d’un temps de crisi en què, entre d’altres, va estudiar filosofia. Bosch, que va estudiar composició a l’ESMUC, també ha estat en diversos grups i bandes abans d’impulsar aquest projecte.
El primer disc de b1n0, de nom homònim, ha anat prenent forma a poc a poc, durant dos anys. Des del 2017 i fins que va veure la llum el 2019, van anar perfilant els temes al temps que es dotaven d’un estudi de gravació propi. El llenguatge digital que dona nom al grup s’expandeix als noms de les cançons, formulats en Leetspeak, un sistema d’escriptura alfanumèric utilitzat sobretot en determinades comunitats d’internautes. Una aposta, en aquest cas, essencialment estètica: “Volíem zeros i uns, vam començar a escriure els temes en números però per a nosaltres no té cap importància”, explica Bosch.
